Robert hauria nascut cap el 1045 a Arbrissel (Ille i Vilaine, prop de Rennes), fou clergue d’aquell lloc com el seu pare, càrrec que va deixar quan es va traslladar a París per estudiar. Era la època de la Reforma Gregoriana de la que en fou un defensor, com també ho era Silvestre de la Guerche, un controvertit personatge que va esdevenir bisbe de Rennes el 1076, i que el 1089 va cridar Robert al seu costat, on s’hi va estar fins la mort de Silvestre, el 1093, data en que va anar a Angers a ensenyar teologia. Atret per la vessant eremítica del monacat, Robert es va retirar cap el 1095 al bosc de Craon on s’hi va anar aplegant una comunitat al seu voltant. Aquell establiment eremític de Craon va derivar en un cenobi organitzat, i Robert el va fer seguidor de la Regla de Sant Agustí, esdevenint una canònica que rebria el suport del senyor de Craon i del bisbe l’Angers, més endavant seria coneguda com l’abadia de La Roë.
 

La Roë, façana de l'església

Església de Lencloître

Sepulcre de Robert d'Arbrissel, ara destruït
A Fontevraud
Bibliothèque nationale de France

Robert d'Arbrissel
Il·lustració de La vie dv bien-hevrevx Robert d'Arbrissel, fondatevr de l’ordre de Fontevravld
 

El 1096 mantingué contactes amb el papa Urbà II que el va empènyer a la predicació. El 1101 va tornar a establir-se en un lloc apartat, aquesta vegada a Fontevraud (Maine i Loira) on engegà un nou establiment, però diferent de l’anterior. A Fontevraud hi va instaurar una comunitat doble amb un monestir masculí supeditat a un altre femení, experiència que aniria evolucionant i acabaria donant pas al monestir i l’orde de Fontevraud. Robert també va deixar aquesta casa per seguir amb el seu apostolat, posant el lloc sota la direcció d’una priora, Hersenda de Champagne. Després s’aniria perfilant la Regla que havia d’organitzar i donar embranzida al nou orde. També va col·laborar amb Giraud de Salas en la seva fundació de l’abadia de Cadouin (Dordonya). Robert va morir a Orsan (Cher) el 1116 o 1117, a l’abadia de Fontevraud es va disposar la seva tomba, mai fou canonitzat però té la consideració de beat.
 

L'església del monestir de Fontevraud