|
Fontevraud és una de les fundacions monàstiques
engegades per
Robert d’Arbrissel, un dels personatges
que van donar impuls als nous ordes monàstics renovats,
en el marc de la Reforma gregoriana. Robert ja havia
fundat anteriorment el monestir de La Roë que va
sotmetre a la Regla de Sant Agustí, més endavant va
aplegar un ampli grup de seguidors que es va assentar
cap l’any 1101 prop de Saumur on van adaptar el lloc amb
dependències per acollir una comunitat femenina i una
altra de masculina, donant pas al monestir i l’orde de
Fontevraud. Robert va continuar la seva tasca
evangelitzadora i va deixar la construcció del nou
establiment sota la direcció d’una priora, Hersenda de
Champagne. L’orde de Fontevraud es caracteritza per la
coexistència de comunitats dobles en els seus monestirs,
seguidors d’una regla pròpia, adaptada de la Regla de
Sant Benet. |
L'església del monestir de
Fontevraud |
Fontevraud
|
|
|
Torre de l'església de
Fontevraud |
Portada nord de l'església |
|
L’any 1106 l’experiència va rebre l’aprovació de la
Santa Seu que el 1113 atorgaria a la casa el benefici d’exempció. El
1115 Peronella de Chemillé esdevingué la primera abadessa de
Fontevraud, poc abans de la mort del fundador, cap el 1117. El
monestir de Fontevraud, i també els seus priorats que es van anar
fundant en el decurs del temps per tot França, tenia la
particularitat d’estar dirigit per una abadessa a la que també
estava sotmesa la comunitat masculina que en formava part, bé que en
dependències pròpies, aquelles comunitats masculines es dedicaven al
treball manual i a l’assistència religiosa de les monges. En el seu
començament el monestir consistia en cabanes rudimentàries el que no
va ser obstacle perquè ben aviat disposés d’una organització
complexa formada pel “Grand-Moûtier” per la comunitat femenina, un
segon monestir (Saint-Jean de l’Habit) per la masculina, una casa
per acollir penedides (Sainte-Marie-Madeleine) i una darrera com a leproseria
(Saint-Lazare). |
Dibuix de la porta nord
Fontevraud. Porte de l'église des Religieuses du costé à gauche
Louis Boudan,
1699
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
L’església del monestir de Fontevraud va començar a
aixecar-se des de bon començament, cap el 1105 i gràcies
al suport econòmic de la casa comtal d’Anjou, el papa
Calixt II va consagrar el seu altar l’any 1119. Mes
endavant es va bastir la nau coberta amb cúpules. Tot
aquest conjunt va anar patint modificacions més o menys
importants en el decurs dels anys i després de resultar
malmès a partir de la Revolució, s’ha restaurat. Aquesta
església fou també panteó de la dinastia Plantagenet i
encara conserva els sepulcres d’Enric II (1133-1189), de
la seva esposa Elionor d’Aquitània (1122-1204) i del seu
fill Ricard Cor de Lleó (1157-1199), a més d’Isabel
d’Angulema (c1188-1246), esposa de Joan sense Terra. |
Porta de ponent de l'església |
Porta de ponent de l'església |
|
Després de passar una època de decadència a causa de la
guerra dels Cent Anys que afectà també els seus
priorats, l’orde de Fontevraud fou reformat amb una nova
regla i la reorganització de les seves cases, una llarga
operació que es va desenvolupar entre el 1474 i 1533, el
1503 fou reformada aquesta abadia. Durant el segle XVI i
XVII es va desenvolupar un ampli procés constructiu que
afectà profundament la major part de les dependències
monàstiques. Entre el 1789 i 1791 l’abadia es veié
afectada de ple per la Revolució amb el resultat de la
supressió de l’orde, l’abandó del monestir i el saqueig
de les dependències en el qual es va perdre la pràctica
totalitat dels béns mobles que contenia. El 1804 el lloc
es convertí en presó el que va obligar a fer
modificacions importants en els edificis bé que impedint
la seva destrucció. Aquesta situació es mantingué fins
el 1963, data a partir de la qual començava la seva
restauració, tot i que anteriorment el lloc ja havia
estat protegit per la seva condició de monument
històric. |
Abadia de Fontevraud
Detall de Veüe de l'Abbaye et du bourg de Fontevrault
Louis Boudan,
1699
Bibliothèque nationale de France |
La nau de l'església |
|
Cúpula de la nau |
Deambulatori |
El creuer des del presbiteri |
|
El transsepte |
Capitells de la nau |
Sepulcres de Ricard Cor de
Lleó i d’Isabel d’Angulema |
|
Sepulcres d’Enric II i de la
seva esposa Elionor d’Aquitània |
Sepulcre de
Robert d'Arbrissel, ara destruït
Bibliothèque nationale de France |
Portal de la galeria del
nord del creuer |
|
El claustre |
El claustre |
El claustre |
|
El claustre |
Gabrielle de Rochechouart
Abadessa de Fontevraud entre 1670 i 1704
Il·lustració publicada a Gabrielle de Rochechouart de Mortemart
(1871) |
Portada de la sala capitular |
|
Portada de la sala capitular |
Portada de la sala capitular |
Sala capitular |
|
Sala capitular |
Sala capitular |
Sala capitular |
|
Sala capitular |
Sala capitular |
Sala capitular |
|
El refetor |
Ala sud del complex, amb el
refetor i la cuina |
Cuina medieval |
|
Cuina medieval |
Cuina medieval |
Fontevraud |
|
Fontevraud |
Saint-Jean de l'Habit, l'abadia
masculina
Detall de Veüe de l'Abbaye et du bourg de Fontevrault
Louis Boudan,
1699
Bibliothèque nationale de France |
Ruïnes de Saint-Jean de
l'Habit (1816)
Jean-Lubin Vauzelle
Bibliothèque nationale de France |
|
|
Planta de Fontevraud,
publicada per Albert Lenoir a
Architecture monastique (1856)
A - Grand Moûtier
B - Sainte-Marie-Madeleine
C - Saint-Lazare |
|
|