Portada de la sala capitular
A mitjan segle VI es va aixecar una basílica a la ciutat d’Angers, que serví de lloc d’enterrament de sant Albí (c. 470-550), bisbe d’aquesta diòcesi. El seu sepulcre fou traslladat des de l’església de Saint-Pierre i, arran d’això, el temple prengué l’advocació de Saint-Aubin. S’esmenta que en la seva construcció hi van intervenir el rei Khildebert I (c. 496-558) i sant Germà de París (496-576). Al segle VII, el lloc ja era ocupat per una comunitat monàstica, potser una canònica, documentada l’any 769.
Arran de problemes relacionats amb l’observança, l’any 966 el comte Jofré I d’Anjou (c. 938-987) i el bisbe d’Angers en reformaren l’organització, substituint la comunitat de canonges per monjos benedictins. El primer complex monàstic fou destruït l’any 1032, però el 1070 ja havia estat reconstruït; en aquesta data es col·locà el nou sepulcre del sant titular. En aquella època era un centre notable i poderós: la comunitat superava el centenar de monjos i exercia una forta influència en els estaments eclesiàstics de la ciutat, fins i tot en la catedral. D’altra banda, havia fundat diversos priorats, com ara el de Château-Gontier (Mayenne).
L’església fou reconstruïda novament durant la primera meitat del segle XII; la torre conservada és lleugerament posterior, del tercer quart d’aquell segle. A la fi del segle XV i al començament del XVI s’hi introduí el règim comendatari, que en debilità el desenvolupament, també afectat per la situació bèl·lica del moment. El 1660 el monestir passà a mans de la congregació de Saint-Maur, que s’encarregà de la seva restauració, amb la construcció de noves dependències. Mantingué l’activitat monàstica fins a la Revolució, el 1790, quan fou suprimit.
Torre medieval
Pati de l'actual Prefectura d'Angers
La nova situació va comportar que, a començament del segle XX, l’església quedés pràcticament destruïda. Les dependències conservades passaren a ser de propietat pública i actualment acullen la seu de la Préfecture de Maine-et-Loire. De les construccions monàstiques que encara es mantenen, cal destacar, a més dels edificis més moderns, l’antiga torre —que estava separada de l’església— i la portada de la sala capitular, conservada perquè havia estat aparedada.
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
Segell de Saint-Aubin
Il·lustració de Cartulaire de l’abbaye de Saint-Aubin d’Angers
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Torre de Saint-Aubin
Angers pittoresque (1843)
Detall de Nouveau plan de la Ville d'Angers (1736)
Bibliothèque nationale de France
Médiathèque Toussaint, Angers
Miracle de sant Albí
Bibliothèque nationale de France
Mort de sant Albí
Bibliothèque nationale de France
- BAUDRILLART, Alfred (1924). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 3. París: Letouzey et Ané
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BROUSSILON, Bertrand de (1903). Cartulaire de l’abbaye de Saint-Aubin d’Angers. 3 vols. París: Picard
- CAILLET, Jean-Pierre (2015). Essor monumental et exaltation hagiographique à Saint-Aubin d’Angers, du XIe au XIIe siècle. Art et réforme grégorienne. París: Picard
- HERBÉCOURT, Pierre (1959). Anjou roman. La nuit des temps. Zodiaque
- MAZELIN, François (1871). Saint Aubin, évêque d'Angers, sa vie, son pélerinage. Bar-le-Duc: Guérin
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- TARDIF-DESVAUX (1843). Angers pittoresque. Angers: Cosnier et Lachèse
Les restes del monestir de Saint-Aubin d’Angers es troben al centre històric de la ciutat