Hi ha constància de l’existència d’una canònica a l’antiga església de Saint-Aubin dedicada al bisbe d’Angers sant Albí que ocupà el càrrec entre els anys 529 i 550. Anteriorment aquella església havia estat dedicada a sant Germà d’Auxerre i hauria estat bastida a iniciativa del rei merovingi Xildebert (511-558) sobre una església anterior i amb la intervenció del bisbe de París, sant Germà. Hom coneix la seva condició de canònica, al menys des de l’època de Carlemany (768-814) i fins i tot hi ha notícies en aquest sentit de començament del segle VII i tradicionalment des de la seva creació. L’any 966 el bisbe d’Angers va modificar l’estructura d’aquesta casa canviant la comunitat de canonges per una de monjos benedictins. El 1032 i causa d’un incendi la casa es va haver de reconstruir, en aquella època era un centre important i poderós. Entre altres, havia fundat el priorat de Château-Gomtier (Mayenne). Durant la primera meitat del segle XII es va refer una altra vegada el monestir, d’aquella construcció hi ha importants restes de la portada de la sala capitular.

Portada de la sala capitular

Pati de l'actual Prefectura d'Angers

En els segles següents es van anar refent les dependències monàstiques, sobretot a la segona meitat del segle XVII. Anteriorment havia patit els efectes de l’arribada d’abats comendataris, que no van facilitar el redreçament de la seva situació de decadència, i de les guerres de Religió. El 1660 va passar a mans de la congregació de Saint-Maur que es va encarregar de la seva restauració, incloent-hi noves edificacions. Va mantenir la seva activitat monàstica fins la Revolució, el 1790, data en que fou suprimida el que va comportar la seva destrucció, pràcticament total pel que fa a l’església. De les construccions monàstiques que encara es mantenen cal destacar, a més de les edificacions més modernes, l’antiga torre i la portada de la sala capitular, que s’ha conservat perquè havia estat aparedada.

Saint-Aubin d'Angers
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France