|
L’origen
d’aquesta casa està relacionat amb la figura del
Robert d’Arbrissel, el seu fundador, qui atret per la vida
religiosa de caire eremític, el 1095 va deixar Angers on
ensenyava teologia i es va retirar al bosc de Craon (Mayenne)
on s’hi van reunir alguns seguidors. A aquest fet s’hi
va afegir la protecció rebuda pel senyor de Craon i pel
bisbe d’Angers que va donar pas a l’estabilització d’una
comunitat cenobítica que va adoptar el sistema de vida
canonical, seguidora de la Regla de Sant Agustí i esdevenint
més endavant l’abadia de La Roë. En aquesta època es va trobar amb el
papa Urbà II que li atorgà el seu recolzament. Més
endavant Robert d’Arbrissel també fundaria l’abadia
de Fontevraud, amb regla pròpia. El 1098 el bisbe
d’angers va consagrar l’església de La Roë, mentre que
el senyor de Craon confirmava la cessió de terres pel
nou establiment. |
|
|
La Roë es
va desenvolupar amb rapidesa i el 1140 ja s’havia consagrat
l’església, mentre que la casa s’expandia amb nous priorats i
esglésies que hi depenien. Aquest període de prosperitat es va veure
truncat al segle XIV a causa de la guerra dels Cent Anys que la va
afectar. Molt pitjors foren les conseqüències de les guerres de
Religió en els anys 1562 i 1592. En aquella època la casa ja estava
governada per abats comendataris. El 1664 la canònica fou reformada
i va entrar a formar part de la congregació de Sainte-Geneviève. La
Revolució, el 1791, va portar la fi de la vida monàstica a La Roë, i
ara l’església té funcions parroquials, mentre que s’han perdut bona
part de les dependències monàstiques aixecades al segle XVII.
|
La Roë |
