L’origen d’aquesta casa està relacionat amb la figura de Robert d’Arbrissel (c. 1045-c. 1117), el seu fundador, qui, atret per una vida religiosa de caràcter eremític, el 1095 va deixar Angers, on ensenyava teologia, i es va retirar al bosc de Craon (Mayenne), on es van reunir alguns seguidors. La iniciativa va comptar amb el suport de Renaud le Bourguignon (c. 1060-1101), senyor de Craon, i del bisbe d’Angers, Geoffroy de Mayenne, fet que va facilitar l’estabilització d’una comunitat cenobítica que va adoptar el sistema de vida canonical, seguint la regla de Sant Agustí. Més endavant, aquesta comunitat es convertiria en l’abadia de La Roë.
L’any 1096, el papa Urbà II es trobava a Angers i es va reunir amb Robert, a qui també va mostrar el seu suport. Més endavant, el mateix Robert fundaria l’abadia de Fontevraud (Maine i Loira), amb regla pròpia. El 1098, el bisbe Geoffroy consagrava un altar al monestir, mentre que el senyor de Craon confirmava la cessió de terres per al nou establiment. La Roë es va desenvolupar amb rapidesa i el 1140 es va poder consagrar l’església, tot i que les obres encara no havien finalitzat. Mentrestant, la casa s’expandia amb nous priorats i esglésies que en depenien.
Aquest període de prosperitat es va veure truncat al segle XIV a causa de la guerra dels Cent Anys; encara pitjors foren les conseqüències de les guerres de Religió, especialment els anys 1562 i 1592. En aquella època, la casa ja estava governada per abats comendataris: Michel Richer fou el darrer abat regular i, el 1530, fou nomenat Étienne du Poncher com a primer abat comendatari. El 1664, la canònica fou reformada i va entrar a formar part de la congregació de Sainte-Geneviève. Aquesta nova situació va donar pas a una etapa renovada de prosperitat, que va permetre la restauració i reconstrucció de les dependències de l’abadia.
La Revolució, el 1791, va posar fi a la vida monàstica a La Roë i les construccions van començar a entrar en ruïna. El 1795, la capçalera de l’església va quedar destruïda per la caiguda del campanar. Actualment, l’església té funcions parroquials; se’n conserven la nau i el transsepte, molt transformats a causa de la pèrdua de l’absis. L’espai situat a la intersecció de la nau i el creuer s’ha convertit en el presbiteri. També es conserven parcialment les dependències conventuals, reconstruïdes al segle XVII.
Robert d’Arbrissel
Il·lustració de La vie du bien-heureux Robert d'Arbrissel (1648)
- ANGOT, Alphonse-Victor (1910). La Roë. Dictionnaire historique, topographique et biographique de la Mayenne, vol. 3. Laval
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DALARUM, Jacques (1986). Robert d'Arbrissel fondateur de Fontevraud. París: Albin Michel
- JOUBERT, André (1882). Le pillage de l'abbaye de la Roe par les huguenots en 1562. Revue historique et archéologique du Maine, vol. 12. Le Mans
- OUDART, Hervé (2003). Robert d’Arbrissel magister dans le récit de Baudri de Dol : spiritualité et condition juridique des frères aux débuts de l’abbaye de Notre-Dame de La Roë. Ermites de France et d’Italie (XIe-XVe siècle). École Française de Rome
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
La comuna de La Roë, on es troba el monestir, està situada al sud-oest de Laval