El priorat de Notre-Dame d’Orsan fou una de les fundacions monàstiques de Robert d’Arbrissel (c. 1045-c. 1117), instituïda l’any 1107 amb l’estreta col·laboració de Leodegari (o Léger), arquebisbe de Bourges entre els anys 1099 i 1120. Per al seu establiment, els fundadors van rebre d’Allard de Châteaumeillant la donació d’unes terres, amb l’especificació que serien ocupades per monges de Fontevraud (Maine i Loira), abadia fundada per Robert d’Arbrissel poc abans.
Plànol publicat a Le prieuré d’Orsan, en Berri (1901)
Al capdavant de la nova casa hi van posar Agnès de Châteaumeillant, monja de Fontevraud, en qualitat de priora. Inicialment, la comunitat disposava de construccions provisionals, però ben aviat es va iniciar la construcció de les dependències monàstiques definitives. L’església ja era acabada l’any 1113, data de la seva consagració, a la qual van assistir, entre altres, Robert d’Arbrissel i Leodegari. El 1116, o potser el 1117, Robert d’Arbrissel va morir en aquest lloc. El seu cos fou enterrat a Fontevraud, però el cor va romandre a Orsan. Quan Leodegari va morir, l’any 1120, també fou enterrat en aquest priorat.
En aquesta primera època, Orsan va mantenir alguns conflictes amb l’abadia de Notre-Dame de Déols (Indre) a causa de l’assignació de determinats drets. D’altra banda, gràcies a les nombroses donacions rebudes dels senyors locals, el priorat va reunir un patrimoni considerable. Com era habitual en les comunitats d’aquest orde, Orsan era una casa femenina, però comptava també amb una reduïda comunitat de monjos encarregada dels serveis religiosos, al capdavant de la qual hi havia un prior, sempre sotmès a l’autoritat de la priora. No consta que el priorat patís directament els efectes de la guerra dels Cent Anys.
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Reliquari de Robert d'Arbrissel i sepulcre de Leodegari
Il·lustració de Le prieuré d’Orsan, en Berri (1901)
En canvi, va sofrir greus destruccions durant les guerres de Religió. L’any 1569 fou saquejat i incendiat i, a més de la pèrdua de l’arxiu, les monges es van veure obligades a abandonar temporalment el lloc. En tornar-hi, la comunitat va dedicar els seus esforços a la reconstrucció, però mai no va aconseguir recuperar l’esplendor anterior. El monestir masculí també va patir una situació similar. El 1636, els monjos de Fontevraud van obtenir del papa Urbà VIII la cessió exclusiva de tres priorats, entre els quals el d’Orsan, però aquesta disposició no es va arribar a fer efectiva i finalment fou suspesa.
Orsan no va poder superar l’estat de decadència malgrat la presència de les relíquies del fundador, a les quals s’atribuïen alguns fets miraculosos que convertien el lloc en un centre d’atracció de pelegrins. Amb la Revolució, el priorat fou suprimit i va passar a mans particulars. Actualment només es conserven algunes construccions de caràcter auxiliar; l’església i les dependències monàstiques s’han perdut. El lloc, conegut com Le Prieuré d'Orsan, està format per uns espais enjardinats que ocupen l’antic assentament monàstic. Tampoc no es conserven restes aparents del monestir masculí, situat a les proximitats.
Reliquari de Robert d'Arbrissel
Il·lustració de Le prieuré d’Orsan, en Berri (1901)
A l'església de l'abadia de Puyferrand
A l'església de l'abadia de Puyferrand
A l'església de l'abadia de Puyferrand
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CHÉNON, Émile (1878). Notice historique sur Châteaumeillant. Mémoires de la Société des antiquaires du Centre, vol. VII. Bourges
- DALARUN, Jacques (1984). La véritable fin de Robert d'Arbrissel. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 108
- DESHOULIÈRES, François (1902). Le prieuré d’Orsan, en Berri. Mémoires de la Société des antiquaires du Centre, vol. 25. Bourges: Tardy-Pigelet
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry. Bourges: Toubeau
Le Prieuré d'Orsan pertany a la comuna de Maisonnais, al sud de Bourges, en un indret apartat de les grans vies de comunicació