Aquesta és una de les fundacions monàstiques de Robert d’Arbrissel (c1045-1116/17) portada a bon fi el 1107 amb l’estreta col·laboració de Leodegari (o Léger, bisbe de Bourges entre els anys 1099 i 1120). Per l’assentament de la comunitat monàstica, els fundadors van rebre d’Allard de Châteaumeillant la donació unes terres, especificant que les ocuparien monges de Fontevraud, al cap de la nova casa es va posar a Agnès de Châteaumeillant. Inicialment van disposar de construccions provisionals però ben aviat va començar la construcció de les noves dependències monàstiques. L’església estaria acabada el 1113, data de la consagració amb assistència, entre altres, de Robert d’Arbrissel i el bisbe de Bourges.

Plànol del priorat d'Orsan
Publicat a: Le prieuré d’Orsan, en Berri (1901)

Escut del priorat d'Orsan
Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France

En aquest lloc hi va morir el fundador el 1116, 0 1117. El cos del personatge, considerat sant, fou enterrat a Fontevraud, però el seu cor va quedar-se a Orsan. Quan el bisbe cofundador va morir (1120) fou enterrat al priorat. Tot fa pensar que Orsan no va patir de manera directa el efectes de la guerra dels Cent Anys, contràriament, el priorat va patir destruccions i fou incendiat el 1569 a causa de les guerres de Religió, les monges es van veure obligades a abandonar temporalment el lloc. Al seu retorn, la comunitat va dedicar els seus esforços a la reconstrucció, però mai va aconseguir la seva recuperació.

Monument al cor de Robert d'Arbrissel i tomba de Leodegari
Publicat a: Le prieuré d’Orsan, en Berri (1901)

Com és costum en les comunitats d’aquest orde, Orsan era una casa femenina però acompanyada d’una reduïda comunitat de monjos que tenia cura dels serveis religiosos, al cap de la qual hi havia un prior, depenent sempre de la priora. Arran d’un litigi sobre aquesta situació, els monjos de Fontevraud van aconseguir el 1636 del papa Urbà VIII la cessió de tres priorats de manera exclusiva, entre els quals, aquest d’Orsan, cosa que no es va fer efectiva i la disposició anul·lada. Amb tot plegat, no va poder superar l’estat de decadència, malgrat que la presència de les relíquies del fundador, a les que hom atribuïa alguns fets miraculosos, en feien un lloc atractiu i objectiu de pelegrins. Amb la Revolució, el priorat fou suprimit i va passar a mans particulars. Actualment s’ha transformat en hotel, i hi destaquen els seus jardins.

Priorat d'Orsan