La canònica agustiniana de Saint-Martin de Plaimpied fou fundada cap a l’any 1080 per Richard II, arquebisbe de Bourges entre els anys 1071 i 1093, i fou dedicada a sant Martí de Tours. A la seva mort, el fundador fou enterrat a l’església. Els seus successors al capdavant de l’arxidiòcesi, especialment Audebert (1094-1098), van tenir cura de la comunitat i de completar la construcció de l’abadia, una obra que es va perllongar durant la primera meitat del segle XII.
La Gallia Christiana esmenta Petrus com el primer abat, elegit per la comunitat l’any 1100, fet que fa pensar que, malgrat la seva dependència orgànica de la diòcesi de Bourges, gaudia d’una certa autonomia respecte del poder episcopal. El rei franc Felip I (1052-1108) li va atorgar drets senyorials sobre Plaimpied. També va reunir un important patrimoni, format, entre altres béns, per nombroses esglésies distribuïdes pel territori, tal com confirmava una butlla del papa Pasqual II, de l’any 1110. Gràcies als beneficis de què gaudia la casa, durant els segles XII i XIII va viure una etapa de gran prosperitat, que va representar el seu moment de màxim apogeu.
Posteriorment es va iniciar un llarg període de decadència, marcat pel relaxament de l’observança, la implantació del règim comendatari i, sobretot, pels efectes de la inestabilitat política. Com a conseqüència, al segle XVI l’església es trobava en estat ruïnós. També va patir els efectes de les guerres de Religió. Gràcies a una inscripció, se sap que l’any 1654 es va restaurar.
Actualment es conserva l’església d’origen romànic, l’evolució històrica de la qual és poc coneguda a causa de la manca de documentació. És un edifici de tres naus, dividides en quatre trams, tot i que originàriament era més llarg. A continuació hi ha el transsepte i el presbiteri, també de tres naus i amb dos trams. El conjunt és capçat per tres absis de planta semicircular.
Aquesta església conserva elements escultòrics i epigràfics molt notables, alguns dels quals procedeixen del claustre. Cal destacar el sepulcre de l’arquebisbe Richard II i l’epitafi del canonge Sulpicius (potser de l’any 1142), obra del mateix mestre que va esculpir el capitell de la Temptació de Crist. També disposa d’una àmplia cripta, que antigament tenia un accés independent de l’església; així, els fidels podien arribar-hi sense haver de travessar els espais reservats als canonges.
Capitell de la Temptació de Crist
Epitafi del canonge Sulpicius (1142?)
Elements epigràfics
Il·lustració d'Inscriptions murales de l’église de Plaimpied (1887)
Sepulcre de l'arquebisbe Richard II
Sepulcre de l'arquebisbe Richard II
Cripta
Cripta
Cripta
Cripta
Cripta
Cripta
Esquema de la planta de l'església
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BUHOT DE KERSERS, Alphonse (1887). Inscriptions murales de l’église de Plaimpied (Cher). Mémoires de la Société des antiquaires du Centre. Bourges: Tardy
- BUHOT DE KERSERS, Alphonse (1891). Histoire et statistique monumentale du département du Cher, vol. 5. Bourges: Tardy
- DESHOULIÈRES, François (1929). La date de l’église de Plaimpied (Cher). Mémoires de la Société des antiquaires du Centre. Bourges: Tardy
- DESHOULIÈRES, François. (1932). Plaimpied. Congrès archéologique de France. 94ss. Bourges. Société française d'archéologie
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- PETIT, Bernard (2005). Abbatiale Saint Martin de Plaimpied. Bourges: Pat Flash
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- STRATFORD, Neil (2015). Le chapiteau de la Tentation du Christ à Plaimpied revisité. Bulletin Monumental, vol. 173/4
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry. Bourges: Toubeau
L’abadia de Plaimpied pertany a la comuna de Plaimpied-Givaudins, situada al sud de Bourges