|
Aquesta
casa benedictina hauria estat fundada el 738 en un
indret proper, on després s’aixecaria l’església
parroquial. El 814 l’observança del monestir, dedicat a
sant Martí, s’havia reformat segons la Regla de Sant
Benet impulsada per
Benet
d’Aniana. El 873 va quedar destruït per una invasió
normanda. A l’època de
sant
Odó (abat de Cluny
entre el 926 i 942), Massay va vincular-se a aquell
monestir borgonyó, encara que de manera temporal.
Incendiada el 1128, l’abadia es va reconstruir novament
i el 1360 una altra vegada, després de patir els
saquejos de la guerra dels Cent Anys. Al segle XV es va
aixecar la gran torre i ja al segle XVI va tornar a
resultar saquejada (1562 i 1567), ara a causa de les
guerres de Religió. Mai es va refer totalment i va
subsistir en decadència, el 1736 no hi havia cap monjo a
la comunitat i l’església abacial havia pres les
funcions de la parroquial de Saint-Paxent, que estava en
ruïnes. Després de la Revolució es va obrir un vial pel
bell mig del claustre, que va desaparèixer. A més
d’aquesta església, es conserva també la capella
abacial, dedicada a Saint-Loup, més antiga. De la resta
de dependències, cal destacar la sala capitular. |
|
