|
Hi ha una
tradició que situa en aquest lloc un monestir dedicat a
sant Pere, fundat pel bretó sant Romble (Romulus)
cap la primera meitat del segle V. Un altre relat diu
que l’any 647 van arribar a aquest lloc les relíquies de
sant Sàtur, martiritzat a Cartago el 203, i que foren
dipositades a l’església de Saint-Pierre, que després
seria coneguda amb el nom de Saint-Satur. Aquella
primera casa monàstica s’hauria perdut arran de les
invasions normandes. El lloc seria restaurat l’any 1034
a instàncies de la noble Mathilde i amb la intervenció
del l’arquebisbe de Bourges, Aymon de Bourbon
(1030-1070). En aquell moment es va crear també un
capítol de canonges depenent del de la catedral de
Saint-Étienne de Bourges. Hom considera que aquella casa
va adoptar la Regla de Sant Agustí gràcies a la
intervenció del papa Innocenci II (1131). Poc després,
el 1143, la canònica de Saint-Satur fou assaltada
resultat molt malmesa, el mateix papa Innocenci II va
excomunicar els autors. |
|
|
El 1234 la
casa fou visitada pel rei sant Lluís de França (1226-1270) i l’any
1306 hi va arribar el papa Climent V. La prosperitat inicial de
l’abadia es va veure molt afectada durant la segona meitat del segle
XIV, l’església començada molt abans encara estava inacabada. El
1420 la vila de Saint-Satur i la mateixa abadia foren ocupades pels
anglesos, saquejant les dependències monàstiques amb el resultat de
l’abandó del lloc per la comunitat, fins el 1454. Des del 1523 la
casa va estar governada amb el règim de comenda, això i els efectes
de les guerres de Religió (1567) van afectar la canònica que no es
va arribar a refer completament i a causa de la seva situació, fou
suprimida l’any 1755, cosa que es va acabar fent realitat el 1775.
L’església, encara inacabada va prendre funcions parroquials, fins
ara. |
L'abadia de Saint-Satur |
