Els frares agustins haurien arribat a Bourges poc abans del 1300, en època de l’arquebisbe Gilles de Roma (1295-1316), que pertanyia a aquest orde. Tradicionalment s’ha considerat que van establir el convent en una antiga casa dels templers, que havia quedat desocupada arran de la supressió d’aquest orde militar. Una altra interpretació, considerada més probable, identifica aquell establiment amb la casa dels anomenats frares del sac, una comunitat desapareguda, probablement, el 1299.
El convent estava situat fora del recinte emmurallat de la ciutat. El 1487 va quedar molt afectat pel gran incendi que va devastar Bourges, fet que va obligar a reconstruir-lo. L’any 1594, Étienne Rabache (1550-1616) hi va impulsar la reforma de l’observança, i Bourges va donar nom a una congregació d’agustins descalços, coneguda també com Congregació de Saint-Guillaume. Del conjunt monàstic es conserva el claustre, construït al segle XVII.
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- HERRERA, Tomás de (1644). Alphabetum augustinianum, vol. 1. Madrid: G. Rodríguez
- RAYNAL, Louis (1844). Histoire du Berry. Tome 2. Bourges: De Vermeil
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry. Bourges: Toubeau






