La canònica agustiniana de Saint-Ambroix va ocupar el lloc d’una antiga església dedicada a sant Pere, de la qual es tenen notícies des de l’any 760. Aquella església hauria quedat abandonada durant la segona meitat del segle IX, probablement a conseqüència de les invasions normandes o, segons alguns autors, hongareses. És possible que en aquella època ja fos la seu d’un monestir.
Arran del trasllat de les relíquies de sant Ambròs en una data desconeguda, possiblement coincidint amb la fundació de la canònica (1012), l’església va passar a estar dedicada a Saint-Ambroix (o Ambroise). Ambròs († 770) fou bisbe de Cahors durant el segle VIII. Posteriorment es va retirar per practicar l’eremitisme i, després d’un viatge a Roma, va morir prop del lloc on avui s’aixeca la vila de Saint-Ambroix. L’any 1012, el vescomte de Bourges, Geoffroy III le Noble, i la seva esposa van promoure la restauració de l’església mitjançant la fundació i dotació d’un capítol de canonges seculars. A la nova institució li foren restituïts els béns de l’antiga església, als quals se n’afegiren d’altres de nova aportació.
L’any 1128, la casa es va convertir en una canònica regular agustiniana, governada per un abat. Es va veure afectada per les guerres de Religió i, el 1562, l’església va quedar en ruïnes i la tomba del sant va resultar malmesa. Posteriorment es va recuperar i, el 1636, es va incorporar a la congregació de Sainte-Geneviève, que li va donar un nou impuls i en va promoure la restauració de les dependències. A la llista de la Commission des Réguliers de 1768 hi consta una comunitat de cinc canonges. La canònica fou suprimida i venuda arran de la Revolució, quan només hi residien tres canonges. El conjunt va ser adquirit per l’administració pública el 1965. L’església va patir un incendi el 1988. Actualment, les escasses restes estan ocupades per un establiment hoteler.
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BAUDRILLART, Alfred (1914, 1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2, 10. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BUHOT DE KERSERS, Alphonse (1883). Histoire et statistique monumentale du département du Cher, vol. 2. Bourges: Tripault
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 12. París: Bloud et Barral
- GUILLAUME DE LA CROIX (1879). Histoire des évêques de Cahors, vol. 1. Cahors: Plantade
- MOULIN, Benjamin (2018). Les chapitres collégiaux séculiers du diocèse de Bourges au Moyen Âge de leur fondation à l’aube du XIIIe siècle. Mémoire de Master. Université de Limoges
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1865). Histoire de Berry. Vol. II. Bourges: Jollet





