|
Es tracta
d’una casa benedictina d’origen antic, fou organitzada
pel bisbe de la mateixa diòcesi de Bourges, Sulpici
(624-647), a l’illa de la Nef, inicialment la casa era
coneguda amb aquest nom. A la seva mort, Sulpici fou
enterrat en aquest lloc, on fou venerat com a sant. Des
del seu començament el monestir fou beneficiat pels reis
francs des de Clotari II en la seva fundació i seguint
amb molts dels seus successors que li van atorgar béns i
privilegis al seu favor; el 855 Carles el Calb posava el
monestir sota la seva protecció, alhora que li
confirmava els béns. D’altra banda també va patir els
efectes de les invasions normandes (868) la guerra dels
Cent Anys (1410) i més endavant les guerres de Religió.
El 1497 havia entrat a formar part de la congregació de
Chezal-Benoît, que el 1636 es va integrar a la de
Saint-Maur, a partir d’aquell moment es van portar a
terme obres de millora en les seves dependències.
Suprimida l’abadia amb la Revolució, a mitjan del segle
XIX va acollir un centre assistencial. Es conserva el
portal del clos monàstic. |
|
