L’any 880
el lloc de Chalivoy fou donat per Milon i la seva esposa
a l’abadia benedictina de Saint-Sulpice de Bourges. Des
del 1032 s’esmenta una església dedicada a Saint-Silvain,
anterior a l’actual, en aquesta data un tal Raymond va
restituir a l’abadia de Saint-Sulpice l’església que
havia usurpat anteriorment i s’obligava a fer entrar el
seu fill al priorat, institució que podria ser molt
antiga. Saint-Silvain tindria funcions parroquials
alhora que seria l’església del priorat. La prosperitat
va permetre la reconstrucció de l’edifici. L’església
continuaria amb l’advocació de Saint-Silvain, a la que
s’afegiria la de Notre-Dame i ja en època moderna (1715)
apareixeria la de Saint-Éloi. L’església és de nau
única, dividida en tres espais, l’absis, el cor, que
tindria ús monàstic i la nau coberta amb fusta, que
seria la que tindria funcions parroquials. En la zona
absidal i el cor, el 1868 es van descobrir unes pintures
murals que s’estenen pels murs i voltes. |
|