Priorat de Saint-Silvain de Chalivoy-Milon
Calliveto / Chaliveyo-Milon / S Silvani / Saint-Éloi
(Chalivoy-Milon, Cher)
L’any 880, Milon i la seva esposa van fer donació a l’abadia benedictina de Saint-Sulpice de Bourges (Cher) d’unes terres situades a Chalivoy. Des del 1032 es té constància en aquest lloc d’una església dedicada a Saint-Silvain, anterior a l’actual. Aquell any, un tal Raymond va restituir a l’abadia de Saint-Sulpice aquesta església, que havia usurpat anteriorment, i es comprometia a fer ingressar el seu fill al priorat, institució de la qual es desconeix la data de fundació, tot i que podria ser força antiga.
Saint-Silvain exercia funcions parroquials i, al mateix temps, era l’església del priorat. Al segle XII va viure una època de prosperitat que va permetre aixecar una nova església en el mateix indret. Aquesta va mantenir inicialment l’advocació de Saint-Silvain, a la qual posteriorment s’afegí la de Notre-Dame i que, el 1715, fou substituïda per la de Saint-Éloi.
L’església és de dimensions i estructura modestes. Té una única nau, dividida en tres trams i coberta amb una volta de fusta, sense transsepte. Aquesta nau correspon al segle XII. Al segle XIII s’hi va afegir un campanar. La part oriental de l’església, també del segle XII, es diferencia clarament de la resta tant exteriorment com a l’interior. Comprèn el cor, reservat als monjos, i un absis de planta semicircular. Durant la restauració de l’any 1868 es van descobrir unes notables pintures murals, datades del segon quart del segle XII, que recobreixen els murs i les voltes del cor i de l’absis. Aquella mateixa intervenció va comportar, però, la pèrdua dels fragments d’un valuós mapamundi mural que es conservava a la nau.
Conca absidal amb el Crist en Majestat
Expulsió dels mercaders del Temple
El lavatori
Prendiment
Entrada a Jerusalem
Volta del cor
Capitells del prebiteri
Capitell del prebiteri
Coberta de fusta de la nau
Il·lustració d'Histoire et statistique monumentale du département du Cher (1883)
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BUHOT DE KERSERS, Alphonse (1883). Histoire et statistique monumentale du département du Cher, vol. 4. Tripault
- BUHOT DE KERSERS, Louis (1913). Essai de reconstitution du Cartulaire A de Saint-Sulpice de Bourges. Mémoires de la Société des antiquaires du Centre, vol. 35
- DESHOULIÈRES, François (1932). Chalivoy-Milon. Congrès archéologique de France. 94ss. Bourges. Société française d'archéologie
- ELIÈVRE, C.; VILAIRE, F. (1908). Monographie de Chalivoy-Milon. Mémoires de la Société Historique Litteraire et Scientifique du Cher. Vol. 22. Bourges/París
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- FRANZÉ, Barbara (2010). Une œuvre de la Renaissance du XII e siècle: les peintures de Chalivoy-Milon (Cher). Hortus Artium Medievalium, núm. 16
El priorat de Chalivoy-Milon és situat a la comuna del mateix nom, al sud-est de Bourges, en direcció a Moulins (Alier)