Es tracta d’un priorat de l’orde de Fontevraud establert per iniciativa de Robert d’Arbrissel (c. 1045-1116), el qual, després de la fundació d’aquella abadia, va recórrer diverses regions tot desplegant la seva tasca evangelitzadora i fundacional. L’any 1108, Aymery de Châtellerault li cedí aquestes terres que, segons una tradició no documentada, haurien estat ocupades anteriorment per un monestir masculí ja desaparegut.
En aquell indret es fundà el priorat que, com era habitual en l’orde fontevrista, es configurava com un monestir doble, amb una comunitat femenina i una altra de masculina, però totes dues sota la direcció de la priora. El 1119, el papa Calixt II en confirmava les possessions. El 1562, durant les guerres de Religió, el lloc fou saquejat i incendiat. El 1611 fou objecte d’una reforma arran de l’arribada d’Antoinette d’Orléans, però, a causa de les desavinences amb l’abadessa de Fontevraud (Maine i Loira), el 1617 abandonaren el lloc per fundar l’orde de les Benedictines de la Mare de Déu del Calvari.
El priorat de Lencloître es mantingué actiu fins a la Revolució, moment en què la comunitat es veié obligada a dispersar-se. El 1805, l’església assumí les funcions parroquials de la població que s’havia anat desenvolupant al seu voltant. Del conjunt monàstic se’n conserva essencialment l’església del segle XII, que ha patit molt poques modificacions respecte a la seva estructura original de l’època fundacional. És un edifici de tres naus, amb sis trams i transsepte. La capçalera presenta tres absis: el principal, alineat amb la nau central, i els altres dos als braços del creuer. Les restes de les altres dependències han patit més destruccions i transformacions, però el conjunt conserva la particularitat d’haver mantingut elements dels dos espais conventuals, el de les dones i el dels homes.
Planta de l'església
Publicada a Congrès archéologique de France (1952)
Colomar
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- AUSSIBAL, Amans (1987). Fontevraud et ses prieurés. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CROZET, René (1952). Lencloître. Congrès archéologique de France, 109 ss. Poitiers: Société française d'archéologie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 3. París: Bloud et Barral
- LALANNE, Charles (1859). Histoire de Châtelleraud et du Châtelleraudais, vol. 1. Châtellerault: Rivière
- NIDERST, René (1952). Robert d'Arbrissel et les origines de l'Ordre de Fontevrault. Rodez: Subervie
- OURSEL, Raymond (1984). Haut-Poitou roman. La nuit des temps, 42. Zodiaque
Lencloître és situat al nord de Poitiers