|
Malgrat
tractar-se d’un priorat depenent d’un altre monestir, gràcies a la
figura del seu fundador va esdevenir un establiment influent i ric,
el 1268 el príncep Alfons de Poitiers li va atorgar el privilegi
d’administrar justícia. D’altra banda el papa Climent V hi va
residir temporalment aprofitant la seva proximitat de Poitiers, a
l’època en que es procedia a la dissolució de l’orde del Temple. En
el marc de la guerra dels Cent Anys, el 1346 i 1359, el priorat va
patir un atac i va quedar pràcticament destruït. Aquest fet i els
efectes que va provocar el canvi de condició de l’abadia de
Maillezais, que el 1317 fou convertida en seu episcopal, durant el
segle XV passava per una època de decadència, a partir del 1501
començava a estar dirigida per priors comendataris, triats entre els
membres del capítol de Maillezais, que impulsaren la restauració de
les dependències monàstiques, l'església es va aixecar de nova
planta a llevant de l'edifici anterior, ampliant la capçalera de
l'edifici vell. El 1569 la casa va tornar a patir els
efectes bèl·lics, amb noves destrosses (els edificis van cremar
durant tres dies), ara arran de les guerres de
Religió. |
Galeria doble del claustre de Saint-Martin de Ligugé, en una postal
antiga
Col·lecció particular |
Saint-Martin de Ligugé |
|
El 1607 i
amb el consentiment del bisbe de Maillezais, el priorat de Ligugé
fou lliurat als jesuïtes de Poitiers, aquests van fer algunes
restauracions dels edificis i el van mantenir com a casa de repòs
fins la seva expulsió l’any 1762, data en que va passar al capítol
de Poitiers que es va fer càrrec del lloc fins que la Revolució va
posar els béns en mans de l’Estat i el 1793 es va posar a la venda.
La interrupció de la vida monàstica pròpiament dita que va
significar l’arribada dels jesuïtes, es va recuperar l’any 1853 amb
l’arribada d’una comunitat procedent de l’abadia de Solesmes,
l’establiment fundat de nou obtingué el títol d’abadia el 1856, des
d’aquí s’impulsaren altres fundacions monàstiques. El 1880 els
monjos foren expulsats novament de la casa i es refugiaren a
Silos (Burgos), on
van restaurar el monestir benedictí que té continuïtat en
l’actualitat, el 1885 la comunitat va tornar a Ligugé, però van
haver d’abandonar novament la casa entre els anys 1901 i 1923. El
conjunt monàstic de l’actual abadia està format bàsicament per
construccions del segle XIX. A banda de les restes arqueològiques de
les primeres èpoques, la construcció més antiga és l’actual església
parroquial de Saint-Martin, aixecada al segle XVI, després de la
guerra dels Cent Anys, que es va modificar posteriorment. L'església
monàstica de l'actual comunitat està situada a ponent i data del
segle XX. |
Saint-Martin de Ligugé |
Capella restaurada al segle
XIX en el lloc
on hom situa el miracle del catecumen |
