|
El 1664 el
priorat de Solesmes va entrar a formar part de la congregació de
Saint-Maur, com ja havia passat poc abans a La Couture. Els
mauristes van trobar el lloc pràcticament sense comunitat pel que
caldria considerar la seva entrada com una nova fundació. La reforma
maurista fou profunda tant pel que fa als costums de la comunitat,
més estrictes, com per la tasca de reconstrucció de les dependències
monàstiques que va caracteritzar aquella congregació, obres que es
van desenvolupar fins ben entrat el segle XVIII. La vida monàstica a
Solesmes va acabar, bé que temporalment, amb la Revolució quan els
monjos foren expulsats del priorat (1791). |
L'abadia de Solesmes |
L'abadia de Solesmes |
|
Després de
passar a mans particulars però evitant la seva destrucció, el
monaquisme va tornar a Solesmes el 1833 quan una nova comunitat es
va reunir al voltant de Prosper Guéranger. El 1837 amb el
vist-i-plau del papa Gregori XVI la casa va prendre el títol
d’abadia i al mateix temps es fundava la congregació de França (ara
congregació de Solesmes) que seria en part continuadora de l’antiga
congregació de Saint-Maur. A banda d’interrupcions en la seva
activitat, l’abadia ha conegut una forta expansió tant a la pròpia
casa (amb especial dedicació a l’estudi del cant gregorià) com per
la seva tasca al front de la congregació de Solesmes que es va
expandir també fora de França, com ara a
Santo Domingo de Silos, a
través de Saint-Martin de Ligugé. |
Enterrament de Crist
(1496) |
Enterrament de Crist
(1496) |
|
L'abat Prosper Guéranger
Imatge publicada a Dom Guéranger abbé de Solesmes (1909) |
Belle Chapelle
(1525-1553) |
Belle Chapelle
(1525-1553) |
|
Claustre de Solesmes, en una
postal antiga |
Escut de la congregació de
Solesmes
Imatge publicada a Cartulaire des abbayes de Saint-Pierre de la
Couture
et de Saint-Pierre de Solesmes (1909) |
|
