Abadia de Saint-Pierre de la Couture

Aquesta primera etapa es va veure truncada arran de les invasions normandes de la segona meitat del segle IX, quan l’establiment monàstic va quedar en gran part destruït. La casa comtal del Maine es va encarregar de la seva restauració: cap al 990, el comte Hug II († c. 992) va cridar l’abat Gausbert († 1007), que ja havia intervingut en la fundació de l’abadia de Maillezais (Vendée). Aquest va impulsar la reconstrucció material de l’església i del monestir, mentre que el mateix Hug li retornava les propietats perdudes, fet que li va permetre recuperar la prosperitat. És en aquesta època quan el monestir començà a ser conegut amb el nom de la Couture.

La decadència va arribar amb la implantació del règim de comenda. El 1518 va morir Michel Bureau, el darrer abat regular, i el seu successor, Jean Colluaut, esdevingué el primer abat comendatari. A la segona meitat del segle XVI, el monestir també va patir les conseqüències de les turbulències provocades pel pas dels hugonots per la ciutat. El 1657 va ingressar a la congregació de Saint-Maur, que es va encarregar de reformar-ne l’observança i, ja al segle XVIII, de reconstruir les dependències monàstiques. L’església abacial va quedar al marge d’aquest procés renovador i es va conservar.

L’església té actualment funcions parroquials. Es tracta d’un edifici aixecat després de la recuperació del monestir, a partir de la segona meitat del segle XI, amb afegits del segle següent i importants estructures gòtiques construïdes al segle XIII i en èpoques posteriors. És un edifici de nau única amb transsepte. A la part oriental, adossat a aquest transsepte, s’aixeca el presbiteri, envoltat per un deambulatori amb capelles radials. Només una d’aquestes capelles correspon a la primera època; les altres es van reconstruir posteriorment i són de planta rectangular. La façana és del segle XIII. També es conserva la cripta de finals del segle XI, on es veneraven les relíquies de sant Bertrand, el fundador.