L’abadia de Saint-Vincent de Le Mans fou fundada l’any 572 per Domnole († 581), bisbe d’aquesta diòcesi. Aquest personatge mantenia relacions amb el rei franc Clotari I (c. 498-561) i també amb sant Germà de París (496-576), que va assistir a la consagració del monestir. La casa va tenir un recorregut notable, però en època del bisbe Gauziolène (s. VIII), pertanyent a la família comtal, els seus béns foren dilapidats. Es va recuperar sota l’episcopat d’Aldric (832-839), motiu pel qual aquest prelat ha estat considerat el seu segon fundador.
Les invasions normandes i noves usurpacions el van tornar a portar a la decadència, fins que Avesgaud de Bellême va ocupar la seu episcopal (995-1035) i li va donar un nou impuls, aixecant una nova església i recuperant-ne els béns i drets. En aquella època mantenia una comunitat nombrosa i es va poder desenvolupar gràcies a la bona situació econòmica. D’altra banda, al segle XIV va començar a patir problemes d’observança, tant dins la mateixa comunitat com en les nombroses dependències que controlava.
El 1466 es va adoptar el règim comendatari, però el 1502 es va adherir a la congregació de Chezal-Benoît, recuperant novament els abats regulars. El 1561, la casa fou víctima de saquejos a causa de les convulsions de les guerres de Religió. L’any 1636 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur, com també ho farien moltes altres cases vinculades a Chezal-Benoît. L’arribada dels maurins va impulsar la reconstrucció del monestir: es va remodelar l’església i, a partir del 1685 i durant el segle XVIII, es van refer les dependències conventuals.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Frontispici de Gaii Plinii Secundi historiae naturalis (s. XII)
Procedent del monestir
Le Mans: Médiathèque Louis-Aragon - MS 263
Al segle XVIII el monestir es va convertir en un focus cultural de primer ordre. Mantenia una notable biblioteca i va generar estudis pioners, com ara l'Histoire littéraire de la France, iniciada el 1733 per Antoine Rivet, monjo del mateix monestir, i continuada fins a l’actualitat. En els darrers anys, a partir del 1763, va tornar a tenir abats comendataris, malgrat l’oposició de la comunitat. El 1790, arran de la Revolució, els monjos van haver d’abandonar el monestir. El lloc es va destinar a caserna i, a començament del segle XIX, es van enderrocar l’església i el claustre. Posteriorment, es va utilitzar com a seminari, hospital i arxiu i, des del 1954, com a centre d’ensenyament; actualment és la seu del Lycée Bellevue.
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- LÉVY, André; i altres (2012). L’autre temps des abbayes (XVIIe-XVIIIe siècles). Bibliotheca Vincentiana
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- ROBERT, Charles; i altres, ed. (1886-1913). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Vincent du Mans (ordre de saint Benoît) : Premier cartulaire : 572-1188. Le Mans: A. de Saint-Denis
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia







