|
L’origen
d’aquest monestir està relacionat amb la personalitat de
sant Julià de Le Mans, que segons la tradició fou enviat
a evangelitzar aquest lloc de la Gàl·lia pel papa
Climent. A la seva mort fou enterrat fora de la ciutat
de Le Mans, a l’altre costat del riu Sarthe. Més
endavant sobre la seva tomba es va aixecar una capella,
després santuari i que més endavant seria la seu d’un
monestir del que hom té notícies des del segle VI.
Aquesta casa patiria els efectes de les invasions
normandes i quedaria abandonat en el segle IX. Al segle
XI el lloc seria restaurat i hi va arribar una comunitat
de monges benedictines al davant de la qual es va posar
la seva impulsora, Lezeline. Amb l’ajut del capítol
catedralici van aixecar una nova església durant els
segles XI i XII. Durant el segles XIV i XV la casa va
patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i més
endavant, el 1562, els de les guerres de Religió. La
comunitat es va mantenir en aquest indret fins la
Revolució, quan va esdevenir església parroquial, funció
que encara té sota l’advocació de Notre-Dame. |
|
