En una data indeterminada del segle XI, els senyors de Trémouille, Audebert i la seva esposa, van donar el lloc de Villesalem als eremites de Fontgombault (Indre). Cap al 1089 hi van arribar els ermitans Geoffroy i Bertrand, procedents d’aquell ermitatge, que el 1091 es transformaria formalment en monestir.
L’any 1109, probablement a iniciativa dels eremites i sense la intervenció de Fontgombault, aquell incipient monestir fou cedit a l’orde de Fontevraud, que hi envià les primeres monges i el dotà econòmicament. Hersenda de Champagne, primera priora de Fontevraud (Maine i Loira), gestionà el traspàs de la casa, la primera priora de la qual fou Theburgis. A la mort d’Audebert, aquest fou enterrat a l’església de Villesalem en qualitat de fundador. El 1119, una butlla del papa Calixt II confirmava el priorat de Villesalem com una de les possessions de Fontevraud. Consta que el 1369, arran de la guerra dels Cent Anys, el priorat va quedar en estat de ruïna.
Al segle XVI el lloc estava pràcticament sense comunitat, amb un únic monjo, i poc després fou víctima de les guerres de Religió. A mitjan segle XVII es restaurà amb una nova comunitat fontevrista i s’hi construïren noves estructures. La vida monàstica continuà fins a la Revolució, quan el 1791 el lloc es vengué i es transformà en explotació agrícola. Es conserva l’església del priorat, essencialment romànica, amb tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, on destaca la decoració escultòrica romànica, especialment a l’exterior.
Foto de Janséniste, a Wikimedia
Foto de Janséniste, a Wikimedia
Planta de l'església
Publicada a L’église de Villesalem (1952)
Façana de ponent
Il·lustració de Notice historique sur l'ancien prieuré de Villesalem (1869)
Portal nord
Il·lustració de Notice historique sur l'ancien prieuré de Villesalem (1869)
- BASCHER, Jacques de (1987). Villesalem. L'ermitage fontgombaldien et les origines du prieuré fontevriste. Revue Mabillon. Ligugé: Abbaye Saint-Martin
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BERTRAND, Véronique; i altres (s.d.). Le prieuré de Villesalem à Journet. Communauté de communes Vienne & Gartempe
- FAVREAU, Robert (1975). Le prieuré de Villesalem à la fin du XVe et au début du XVΙe siècle. Bulletin de la Société des antiquaires de l'Ouest, vol. XIII-3
- GOUDON DE LALANDE, Jules (1869). Notice historique sur l'ancien prieuré de Villesalem. Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Derache
- HUGOT DE COLLART, J. (1965). La mise en valeur du prieuré de Villesalem. Sites et monuments, núm. 30
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps, 5. Zodiaque
- SALET, Francis (1952). L’église de Villesalem. Congrès archéologique de France, 109 ss. Poitiers. Société française d'archéologie
Villesalem pertany a la comuna de Journet, i el priorat és situat en un indret aïllat, a llevant de Poitiers