Aquesta
canònica fou fundada per Guillem VIII, comte de
Poitiers, i duc d’Aquitània (Guillem X) en una data
incerta del seu govern, és a dir entre el 1127 i 1137.
En aquell acte va donar el lloc de Fontaine-le-Comte a
Geoffroy de Lauroux i els seus companys amb la finalitat
que edifiquessin una església i s’hi establissin, alhora
que dotava la casa amb béns i privilegis. Aquest mateix
comte Guillem va fundar amb Geoffroy la
canònica de Sablonceaux (Chatente
Marítim). Hom creu que a banda de coincidir en el
temps i en la persona del primer abat, després d’aquest,
les cases van tenir un desenvolupament independent.
L’any 1199 hi va passar a dependre l’abadia benedictina
de Saint-Jean d'Orbestier (Vendée), que adoptaria la
Regla de Sant Agustí. |
|
Durant el
segle XIII la casa va gaudir d’una època de prosperitat i el 1307 el
papa Climent V li va confirmar el seus béns en una butlla. Més
endavant va patir els efectes de les guerres dels Cent Anys i de
Religió i a mitjan del segle XVI havia arribat a un estat de forta
decadència i amb perill de ruïna. El 1654 l’abadia va passar a
formar part de la congregació de Sainte-Geneviève, el que va donar
un nou impuls a l’establiment però no va poder evitar que el 1756
aquesta casa fos unida a Saint-Hilaire-de-la-Celle, a Poitiers, a
causa de la poca vitalitat. La Revolució, a finals d’aquell segle,
va acabar definitivament amb el que quedava de l’abadia. Es conserva
l’església, ara parroquial, i algunes construccions annexes. |
Fontaine-le-Comte |