El desenvolupament de Saint-Denis va continuar en època carolíngia, el 28 juliol de 754 el papa Esteve II va coronar en aquest lloc Pipí el Breu i a partir d’aquí es va donar un fort impuls a la construcció d’una nova església, edifici que es va consagrar el 775. El conegut Tron de Dagobert, bronze atribuït a sant Eloi, segurament sigui una obra elaborada al voltant del 800, d’aquesta època d’expansió. En època dels emperadors carolingis, Saint-Denis va acumular un ric tresor, del que encara es conserven alguns elements malgrat el pas del temps i de períodes d’inseguretat, com ara els atacs normands del segle IX que van obligar l’evacuació del monestir.

Però l’època de l’apogeu del monestir havia d’arribar sota el govern de l’abat Suger (1122-1151) personatge il·lustrat que va impulsar la reconstrucció de l’església abacial, obra innovadora i de gran envergadura, començada cap el 1130 aixecant una nova façana, uns treballs que es van acabar el 1140, entre aquesta darrera data i el 1144 es va construir la nova capçalera i seguidament va continuar amb les naus, fins la seva mort, el 1151. Durant la segona meitat del segle XIII es va reorganitzar la necròpolis reial, recuperant els antics enterraments, alguns d’ells oblidats, i construint alguns sepulcres nous, com ara el de Dagobert que encara es conserva, bé que amb modificacions a causa de les restauracions. El 1271 s’hi va enterrar sant Lluís, rei de França, mort l’any abans.

Durant el segle XV la casa va patir els efectes de l’ocupació anglesa, a banda d’una epidèmia de pesta. L’adopció del règim comendatari a partir de 1529 va fer disminuir la capacitat econòmica del monestir, que el 1633 es va incorporar a la congregació de Saint-Maur. La Revolució va acabar amb la vida monàstica, a més la violència revolucionaria es va acarnissar amb les sepultures reials, les que eren de bronze van desaparèixer per aprofitar els materials i altres van patir destrosses, de més o menys magnitud ja sigui de la pròpia tomba o de les despulles que encara podien conservar. Pel que fa a les peces del tresor de Saint-Denis, algunes es van poder traslladar a altres llocs però altres es van fondre o van desaparèixer. La pròpia església va estar en perill d’enderroc però finalment es va utilitzar de magatzem, va quedar malmesa i a començament del segle XIX va començar la seva restauració.

Sepulcre de Khildebert I (c496-558)
Procedent de Saint-Germain-des-Prés (c1163)

Sepulcres de Lluís III (863-882) i Carloman II (c862-884)
Tomba del segle XIII

Coberta del sepulcre del príncep Joan de França (+ 1248)
Procedent de l'abadia de Royaumont

Sepulcre del príncep Lluís de França (1244-1260)
Procedent de l'abadia de Royaumont

Enterrament de Felip IV (1268-1314) a Saint-Denis
Chroniques de Saint-Denis (s XV)
Bibliothèque nationale de France

Sepulcre de Robert de Borgonya (1300-1315)
Procedent del convent dels Cordeliers de París

Saint-Denis
Gravat núm. 144 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

- HEYLLI, Georges d’ (1872). Les tombes royales de Saint-Denis. París: L. Générale
- LENIAUD, Jean-Michel; PLAGNIEUX, Philippe (2012). La basilique Saint-Denis. París: Ed. du Patrimoine
- LIEBER, Paula (1987). Abbot Suger and Saint-Denis. A Symposium. Nova York: Metropolitan Museum of Art
- McKNIGHT, Summer (1981). The Royal Abbey of Saint-Denis in the Time of Abbot Suger (1122–1151). Nova York: Metropolitan Museum of Art
- MONTFAUCON, Bernard de (1729). Les monumens de la monarchie françoise qui comprennent l'histoire de France. Vol. 1. París: Gandouin
- PRACHE, Anne (1983). Île-de-France romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- YVES DE SAINT-DENIS (1317). Vita et passio sancti Dionysii. Manuscrit de la Bibliothèque nationale de France