Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Sauveur de Charroux
< anterior Inici França Nova Aquitània Viena següent >
castellano
cercador contacte facebook

Viena

Aquesta casa benedictina fou fundada i dotada amb béns i terres per Roger de Llemotges l’any 785 amb la complicitat del rei franc Carlemany. Fou un dels monestirs que es va veure més beneficiat per la monarquia durant els anys següents, alhora que va anar acumulant un important tresor en forma de relíquies, moltes d’elles aportades pels propis reis que van convertir el lloc en un centre de devoció i que va atraure l’arribada de pelegrins el que alhora afavoria la seva situació econòmica. Segons la llegenda, una de les relíquies que gaudien més veneració era coneguda com Saint-Voeu, considerat el “sant prepuci” lliurat per un àngel a Carlemany i que altres versions diuen que aquest va donar al papa i que es conservaria a Roma. També es guardava un fragment de la Veracreu, entre moltes altres. Carlemany també va confirmar les donacions de Roger de Llemotges i va declarar aquesta casa exempta de l’autoritat episcopal. El papa Lleó III també va confirmar-ho l’any 801, posant l’abadia sota la seva autoritat.

Charroux
Abadia de Charroux


Benedictins





 

Charroux
Abadia de Charroux
Il·lustració publicada a: Notice sur l'Abbaye de Charroux
Bibliothèque nationale de France

Charroux
Interior del cos central de la rotonda


Lluís el Pietós (l’any 815), Lotari (830) i Carles el Calb (872 i 874) i alguns papes també van intervenir a favor d’aquesta casa. Durant el segle X el lloc va caure víctima de dos incendis i com a conseqüència del segon, entre el 1017 i 1028 es va aixecar una nova església. Hom ha considerat que monjos fugitius d'aquesta abadia, refugiats a l'Alvèrnia, van restaurar l'abadia de Saint-Austremoine d'Issoire. El papa Urbà II va visitar aquesta abadia l’any 1096 i va emetre una butlla on confirmava totes les possessions de Charroux. Durant el segle XII van continuar les donacions i butlles a favor de la casa, actes que van tenir continuïtat en els segles següents, amb el parèntesi de la guerra dels Cent Anys que va afectar l’economia del monestir. Al segle XVI, la seva administració passava per èpoques baixes i es trobava en decadència, situació que es va agreujar amb les guerres de Religió, el 1568 la vila de Charroux i la pròpia abadia foren víctimes d’un assalt i saqueig, deixant el lloc en ruïnes.

Carlemany
Carlemany, representat en una moneda


La comunitat monàstica no es va recuperar mai del cop, però es mantingué més malament que bé, fins el 1762, quan aquesta institució fou unida al capítol de la col·legiata de Brioude (Alvèrnia). El 1793 el lloc fou posat a la venda a conseqüència de la Revolució passant a mans de diversos propietaris el que va comportar l’enderroc de moltes de les parts encara conservades fins aquell moment, com ara l’església, una construcció singular de planta en forma de creu però centrada per un gran cos circular del que es conserva només la part central, inspirat en el Sant Sepulcre de Jerusalem. La construcció de l’església es va portar a terme durant el segle XI, en diverses campanyes.

Charroux
Charroux

Charroux
Charroux


A la sala capitular del segle XV, una de les poques dependències conservades, es guarden elements escultòrics de la portalada gòtica desmuntada en gran part, tot i que es conserven estructures in situ englobades en les construccions posteriors. L’any 1856, quan algunes de les antigues dependències estaven ocupades per una congregació de monges ursulines, es va descobrir en un mur del claustre un amagatall on es van trobar alguns dels antics reliquiaris que es veneraven a la rotonda de l’església monàstica i que haurien estat amagats en època de les guerres de Religió.

Charroux
Charroux

Charroux
Ruïnes d'una absidiola


Charroux
Ruïnes de l'església de Charroux
Gravat de Rauch
Musée Sainte-Croix (Poitiers)
© www.alienor.org, Conseil des musées

Charroux
Ruïnes de l'església

Charroux
Abadia de Charroux
Il·lustració publicada a: Notice sur l'Abbaye de Charroux
Bibliothèque nationale de France


Charroux
Esquema de la planta de l'església

Charroux
Abadia de Charroux
Il·lustració publicada a:
Description des Reliquaires trouvés dans l'Ancienne Abbaye de Charroux

Google Llibres

Charroux
Claustre


Charroux
Sala capitular gòtica

Charroux
Sala capitular

Charroux
Capitell del claustre


Charroux
Imatge de la portada

Charroux
Imatge de la portada

Charroux
Imatge de la portada

Charroux
Imatge de la portada

Charroux
Imatge de la portada


Charroux
Reliquiari de l'abadia de Charroux
Il·lustració publicada a:
Description des Reliquaires trouvés dans l'Ancienne Abbaye de Charroux

Google Llibres

Charroux
Reliquiari de l'abadia de Charroux
Il·lustració publicada a:
Description des Reliquaires trouvés dans l'Ancienne Abbaye de Charroux

Google Llibres


Bibliografia:
- BROTHIER, Anne-Mariee; i altres. Abbaye de Charroux. Amis du Pays Charlois
- BROUILLET, Amédée (1856). Description des Reliquaires trouvés dans l'Ancienne Abbaye de Charroux, le 9 Août 1856. Poitiers: Dupré
- CHERGÉ, Charles de (1835). Notice sur l'Abbaye de Charroux. Société des Antiquaires de l’Ouest.
- SERBAT, Louis (1913). Charroux. Congrès archéologique de France, 1912. Paris / Caen: Picard / Delesques
- (1898). Charroux. Son abbaye, ses reliquaires. Paris / Poitiers: H. Oudin
 

Situació:

Charroux es troba al sud de Poitiers

Baldiri B. - Octubre de 2013 / Actualitzat setembre de 2018