Hom considera sant Austremoni l’evangelitzador de l’Alvèrnia, encara que en realitat hom desconeix ben poc de la seva vida i fins i tot hi ha qui el situa cronològicament a l’època dels apòstols. La tradició diu que la seva tomba es trobava a Issoire, on les seves relíquies es veneraven a mitjan del segle III. En època d’Avit II (676-691), bisbe de Clarmont, les relíquies del sant es van traslladar a Volvic i al voltant del 848 a Mozac. Pel que fa al monestir, un text del segle IX parla d’una llegendària fundació efectuada pel mateix sant Austremoni, el cert és que el 938 la casa d’Issoire fou fundada o restaurada per monjos procedents de Saint Sauveur de Charroux (Viena), que s’hi van refugiar a causa d’una invasió normanda. Hom sap també que el 937 el bisbe Bernard de Clarmont va consagrar una església, anterior a l’actual, construcció que hom situa a mitjan del segle XII.

En el segle XIV era un monestir amb vitalitat, però l’entrada dels abats comendataris en el segle següent el va portar a la decadència. El 1575 l’abadia d’Issoire i la seva església van patir greument els efectes de les guerres de Religió, el 1665 la casa es va afiliar a la congregació de Saint-Maur el que li va donar una nova vitalitat, en el segle XVIII les construccions es van restaurar però com a casa monàstica va desaparèixer el 1789 amb la Revolució i el 1791 fou venuda. Després (segle XIX) van arribar les restauracions, fetes amb poc rigor i en aquest sentit destacar els colors en que es va pintar o repintar l’interior.