Abadia de Saint-Austremoine d’Issoire

Pel que fa al monestir, un text del segle IX esmenta una llegendària fundació atribuïda al mateix Austremoni, possiblement d’origen eremític. Aquell establiment primitiu hauria desaparegut l’any 732 arran d’una incursió normanda. Més enllà de la tradició, el cert és que el 938 l’abadia d’Issoire fou fundada, o potser restaurada, per monjos procedents de Saint-Sauveur de Charroux (Viena), que hi buscaren refugi a causa d’una nova invasió normanda. Es coneix també que el 937 el bisbe Bernard de Clarmont havia consagrat una església anterior a l’actual.

Tot i la manca de notícies precises sobre la seva edificació, es considera que l’església actual es va bastir al segle XII. Després de sofrir els efectes de les guerres de Religió i de la Revolució, al segle XIX s’inicià la seva conservació i restauració, moment en què es van alçar algunes estructures noves, com ara la façana i els campanars. El resultat és una església parroquial molt àmplia, amb tres naus de set trams, un nàrtex i un transsepte que dóna accés a la capçalera, formada per un ampli presbiteri envoltat d’un deambulatori amb cinc capelles radials. El repintat interior també correspon a aquesta època.