Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de Saint-Pierre de Mozac
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Puèi Domat següent >
castellano
contacte

Puèi Domat

L’abadia de Mozac (o també Mozat) és un dels grans monestirs de l’Alvèrnia, tant pel que fa al seu recorregut històric com per les restes arquitectòniques i mobiliari que, malgrat els esdeveniments adversos, encara conserva. El seu origen és força antic, hom considera el seu fundador a sant Calmini (Calminus), personatge que cal situar en el segle VII i que fou impulsor de diverses cases monàstiques, entre les quals les de Saint-Chaffre i aquesta de Mozac. Les primeres construccions aixecades en aquest lloc caldria situar-les, doncs, en el segle VII. L’any 848 van arribar aquí les relíquies de sant Austremoni, procedents del priorat de Volvic i abans encara de l’abadia de Saint-Austremoine d’Issoire.

Mozac
Abadia de Mozac

Benedictins



Cluniacencs


Saint-Maur

Mozac
La capçalera aixecada al segle XV, després del terratrèmol
Mozac
Fonaments de la capçalera romànica

La possessió de les relíquies i la conseqüent afluència de devots, va donar un gran impuls al monestir amb el resultat de la construcció d’una gran església nova, de la que encara es conserven alguns elements. A finals del segle XI la casa passava per una època de decadència el que va propiciar que el comte d’Alvèrnia fes donació de Mozac a l’abadia de Cluny l’any 1095. En endavant aquesta abadia quedaria vinculada al monestir borgonyó. En el segle XV el lloc va ser víctima dels terratrèmols que afectaren la regió i les construccions del monestir van quedar molt afectades. Les obres de reconstrucció foren importants, però degut a la decadència que patia la casa, la renovació només va afectar una part de les estructures, tot i així es va perdre la capçalera amb el seu deambulatori que era de l’estil característic de les altres construccions romàniques de l’Alvèrnia, pel que fa a la nau, aquesta va perdre alçada i les tribunes que l’envoltaven.

Mozac
L'església des de l'espai del claustre

A partir del 1516 la casa va passar a estar dirigida per abats comendataris. El 1595 Mozac també va patir els efectes de les guerres de Religió, bé que les pèrdues foren relativament poc importants i es van limitar a la demolició de les estructures defensives del recinte, coma ara les torres, fossats i muralles. El 1664 es va introduir la reforma de la congregació de Saint-Maur al monestir en decadència. Amb la Revolució la casa fou clausurada i la comunitat de només sis monjos es va dispersar. L’església és coneguda per conservar una llarga sèrie de capitells d’època romànica que destaquen pel seu treball escultòric que els diferencia d’altres exemples similars de la regió. A més també es conserven alguns dels capitells de grans dimensions que pertanyien a les columnes que conformaven el desaparegut deambulatori.

Mozac
L'abadia de Mozac representada a
Registre d'armes, o Armorial d'Auvergne (segle XV)
Bibliothèque nationale de France
Mozac
Abadia de Mozac
En blanc, la capçalera perduda

Mozac
Llinda romànica centrada per una Mare de Déu
Mozac
Portal d'entrada, amb restes de decoració mural
Mozac
Abadia de Mozac

Mozac
Abadia de Mozac
Mozac
Nau lateral
Mozac
Capitell de l'església, cap humà entre fulles

Mozac
Grius amb un calze
Mozac
Centaures. Àngels portant escuts
Mozac
L'avarícia i la generositat. Verema

Mozac
Homes cavalcant uns bocs
Mozac
Escena de verema. Vegetal
Mozac
Capitell del deambulatori
Els "quatre vents"

Mozac
Capitell del deambulatori
Atlants
Mozac
Capitell del deambulatori
Resurrecció: Sant sepulcre i soldats
Mozac
Capitell del deambulatori
Les santes dones al sepulcre

Mozac
Capitell del deambulatori
Evangelistes
Ara al Victoria & Albert Museum, Londres
© Victoria and Albert Museum, London
Mozac
Escut de Mozac
Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France

Un altre element que cal destacar del mobiliari de l’abadia és l’esplèndida Arqueta de Sant Calmini, una peça de grans dimensions d’orfebreria de Llemotges. Segons una inscripció a la mateixa arqueta, aquesta es va fer en època de l’abat Pere, però hi ha diversos abats de Marsac amb aquest nom, potser es tracti d’un que va viure a finals del segle XII. La tipologia de l’esmalt varia en la cara anterior i posterior, en la primera les figures principals són en relleu i daurades i la tècnica emprada és la de champlevé. En la cara principal s'hi representa a Crist entre els Evangelistes, una crucifixió i quatre compartiments amb l'apostolat. La cara posterior té escenes pròpies del sant titular, Calmini, la seva esposa Namàdia i de la mateixa abadia de Mozac.

Al Museu Thomas Dobrée de Nantes es conserva una Creu processional esmaltada, també procedent de Mozac.

Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Fotografia de Wikimedia Commons
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Crucifixió
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Els apòstols Andreu, Jaume i Pau
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Crist entre els símbols dels Evangelistes
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Els apòstols Mateu, Tomàs i Pere

Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Detall de l'enterrament de sant Calmini
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Detall de l'enterrament de santa Namàdia
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Inscripció de l'abat Pere
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Construcció de l'abadia
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Construcció de l'abadia
Mozac
Arqueta de Sant Calmini
Construcció de l'abadia

  Mozac
L'abadia de Mozac
Vue de l'Eglise paroissiale de Mozac (1820-30)
Jean-Baptiste Jorand (1788-1850)
Bibliothèque nationale de France
 

Bibliografia:
- CRAPLET, Bernard. Auvergne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1972
- CRAPLET, Bernard. Abbatiale Saint-Pierre Mozac. Moisenay: Ed. Gaud, 2002
- GOMOT, Hippolyte. Histoire de l’abbaye de Mozat. París: Aug. Aubry, 1872
Enllaç:
- Creu processional esmaltada

Situació:

Mozac es troba a ponent de Riom

Baldiri B. - Febrer de 2013 / Actualitzat agost de 2016