A partir del 1516 la casa va passar a estar dirigida per abats comendataris. El 1595 Mozac també va patir els efectes de les guerres de Religió, bé que les pèrdues foren relativament poc importants i es van limitar a la demolició de les estructures defensives del recinte, coma ara les torres, fossats i muralles. El 1664 es va introduir la reforma de la congregació de Saint-Maur al monestir en decadència. Amb la Revolució la casa fou clausurada i la comunitat de només sis monjos es va dispersar. L’església és coneguda per conservar una llarga sèrie de capitells d’època romànica que destaquen pel seu treball escultòric que els diferencia d’altres exemples similars de la regió. A més també es conserven alguns dels capitells de grans dimensions que pertanyien a les columnes que conformaven el desaparegut deambulatori.

Un altre element que cal destacar del mobiliari de l’abadia és l’esplèndida Arqueta de Sant Calmini, una peça de grans dimensions d’orfebreria de Llemotges. Segons una inscripció a la mateixa arqueta, aquesta es va fer en època de l’abat Pere, però hi ha diversos abats de Marsac amb aquest nom, potser es tracti d’un que va viure a finals del segle XII. La tipologia de l’esmalt varia en la cara anterior i posterior, en la primera les figures principals són en relleu i daurades i la tècnica emprada és la de champlevé. En la cara principal s'hi representa a Crist entre els Evangelistes, una crucifixió i quatre compartiments amb l'apostolat. La cara posterior té escenes pròpies del sant titular, Calmini, la seva esposa Namàdia i de la mateixa abadia de Mozac.

Al Museu Thomas Dobrée de Nantes es conserva una Creu processional esmaltada, també procedent de Mozac.