Es tracta d’una abadia de monges benedictines d’origen antic, hom ha volgut vincular la seva fundació a santa Namàdia, esposa de sant Calmini, fundador entre altres dels monestirs de Saint-Chaffre i Mozac, aquest molt proper a Marsat. La versió més estesa és la que posa al bisbe Priest de Clarmont com a fundador. Dependria des d’antic de l’abadia de Mozac i el 1095 les dues cases foren sotmeses a l’abadia de Cluny. Gràcies a la devoció popular a la Mare de Déu, va esdevenir una gran abadia, amb una comunitat rica i nombrosa. Més endavant va entrar en decadència i el 1546 la casa fou reformada. Va perdurar fins la Revolució, quan la comunitat va desaparèixer de manera definitiva i els seus béns venuts. Es conserva l’església, molt modificada, amb una nau del segle X i una segona afegida al costat en el segle XII, les respectives capçaleres són dels segles XVI i XIV. Ara té funcions parroquials i s’hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, negra després de la seva restauració en el segle XIX. També hi ha restes del claustre.