Aquest és un monestir d'origen antic, tradicionalment s’admet que fou fundat per sant Meneleu (Ménelé, ?-c720) possiblement sobre un establiment monàstic anterior, de l'època de Clodoveu. Sant Meneleu en seria el seu primer abat, qui també va fundar des d'aquí el monestir de Lisseul (Puèi Domat)Monestir de Notre-Dame de Lisseul (Puèi Domat)

Notre-Dame de Lisseul fou fundat per sant Meneleu des de l'abadia de Menat (Puèi Domat), on hi van professar la seva mare, la germana i la promesa (Docula, Bocula i Sensa)


N.-D. de Lisseul
Foto de Lawrence Rush, a Flickr. A partir de l'any 812, la casa fou protegida per Lluís el Pietós, fill de Carlemany, en aquell moment rei d’Aquitània, qui li va atorgar béns i privilegis, a més d’imposar la reforma benedictina segons el corrent de Benet d’Aniana. A partir d’aquí Menat va esdevenir una abadia important, amb diversos priorats que hi van passar a dependre, com ara el de Bellaigue, el de Saint-Myon o l'antic monestir de Saint-Saturnin de VensatMonestir de Sant Sadurní de Vensat (Puèi Domat)

Es tracta d’un antic monestir fundat per sant Brachio (o Braque, ?-576), deixeble de sant Emilià eremita. Brachio va rebre en donació unes terres a Vensat on hi va bastir un monestir dedicat a sant Sadurní. També va fundar dos monestirs prop de Tours a més de participar en la reforma de l’abadia de Menat, fundada poc abans i que patia una època de decadència a causa del relaxament de costums. Més endavant Saint-Saturnin de Vensat seria un priorat del monestir de Menat. L’església del monestir es trobava en mal estat al segle XIX i fou reedificada novament al costat de l’antiga, llavors ja portava l’advocació de Saint-Jean. A finals del segle XIV, en època de l’abat Montmorin, es va bastir l’absis gòtic de l’església i també un nou claustre i refetor.

A partir de 1628 la casa va passar a estar governada per abats comendataris i el 1632 va ser posada sota la tutela de l’abadia de Cluny, tot i que és ben possible que l’abadia borgonyona ja tingués a Menat en una situació de certa dependència des de molt abans, potser des del segle XII quan hi van van arribar monjos enviats des de Cluny. Cap el 1756 l’església va resultar afectada per un llamp, que va provocar l'incendi de l’edifici. El monestir fou clausurat a causa de la Revolució, quan encara tenia una vintena de priorats que hi depenien, tot i que la comunitat només era de quatre monjos. Després de la seva dispersió, el monestir fou saquejat i més endavant venut. El 1802 va retornar el culte a l’església, que el 1847 va perdre la capçalera gòtica en perill de ruïna i que després es va reconstruir aixecant en el seu lloc un absis neoromànic.