Sant Meneleu (Ménelé), abat i fundador
< índex castellano >

Segons la tradició, Meneleu era originari del territori de Le Mans, per desavinences familiars va deixar la seva llar acompanyat de dos amics. A Menat (Alvèrnia) van trobar un antic monestir arruïnat i s’hi van establir. Poc després es van reunir amb Teofred (sant Chaffre) que els va convidar a anar al monestir de Calmeliacum (que més endavant portaria el nom de Saint-Chaffre) en aquell moment sota la direcció de l’abat Eudes. Després de set anys a Saint-Chaffre, Meneleu va retornar a Menat on va establir el monestir ja de manera definitiva. També va fundar el monestir femení de Notre-Dame de LisseulMonestir de Notre-Dame de Lisseul (Puèi Domat)


Església de Notre-Dame de Lisseuil
Foto de Lawrence Rush, a Flickr
, on hi van professar la seva mare, germana i promesa (Docula, Bocula i Sensa). Va morir a Menat cap el 720.
 

Menat
Abadia de Menat
22 de juliol. Té relació amb:
- Abadia de Menat (Puèi Domat)
- Abadia de Saint-Chaffre (Alt Loira)
   

Sant Meneleu
Sant Meneleu
Il·lustració d'Histoire et légendes de l'abbaye de Menat en Auvergne...


Bibliografia:
-
GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 8. París: Bloud et Barral
- PERSIGAN, Louis (1877). Vie de saint Ménelé, avec un abrégé de la vie de saint Savinien. Le Mans: Leguicheux-Gallienne
- ROUGEYRON, Abbé (1858). Histoire et légendes de l'abbaye de Menat en Auvergne depuis sa fondation jusqu’en nos jours. Clermont-Ferrand: Lib. Catholique
 
Baldiri B. - Novembre de 2015
Tornar