L’abadia cistercenca de Bellaigue té un origen poc precís que se situa en un establiment benedictí fundat a mitjan segle X com a priorat depenent de la propera abadia de Menat (Puèi Domat). En aquesta fundació hi haurien intervingut Aimar i Odó de Borbó. Després d’un litigi entre Menat i aquest priorat, l’any 1136 el bisbe Aimeric de Clarmont hi va intervenir afavorint la independència de Bellaigue.
L’any següent, es va procedir a la reforma del monestir i la seva afiliació a l’orde del Cister, Bellaigue es va posar sota la dependència de l'abadia de Montpeyroux (Puèi Domat). És en aquesta època que es construiria l’església que encara es conserva, tot i que amb modificacions importants en la seva estructura. Aquesta casa també va participar en la fundació de l’abadia de Feniers (Cantal). L’abadia va gaudir de la protecció dels senyors d’Archambaud i de Montluçon, i va acollir sepultures d’aquestes cases, en aquest sentit, cal esmentar els sepulcres d’Archambaud VIII el Gran (c. 1197-1242) i la seva esposa Beatriu de Montluçon (c. 1195-c. 1238).
Al segle XIV va entrar en decadència a causa de les inestabilitats del moment, la guerra dels Cent Anys i una epidèmia de pesta. Posteriorment, va començar a tenir abats comendataris i el 1689 va ser víctima d’un incendi, que va obligar la reconstrucció d’algunes parts del monestir. Amb la Revolució l’abadia fou clausurada i el lloc va passar a mans privades. El 1880, les voltes de l’església van caure en ruïna. Des de l’any 2001 torna a estar ocupat per una comunitat monàstica.
Es conserva l’església romànica del segle XII, és un edifici de tres naus de set trams i un transsepte que ha estat molt modificat. Aquest transsepte comunica amb la capçalera, inicialment amb cinc absis, el central, més gran i dos més a cada costat, als braços del creuer. Actualment, només es conserva l’absis central, els laterals es van perdre en el segle XVIII. La resta de dependències del monestir són modernes, tot i que hi ha vestigis de les construccions medievals perdudes.
Filiació de Bellaigue
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de Bonnevaux (Isère) / 1119
Abadia de Montpeyroux (Puèi Domat) / 1126
Abadia de Bellaigue (Puèi Domat) / 1137
Abadia de Feniers (Cantal) / 1173
(No a Originum Cisterciensium)
- AUBERT, Marcel (1943). L’architecture cistercienne en France. Vol. I. París: Ed. d’Art
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BOUVARD, Emmanuelle Marie (2016). Empreintes monastiques en moyenne montagne du XIIe siècle à l’actuel. Tesi doctoral. Université Lumière Lyon 2
- BÜTTNER, Stéphane (2020). Virlet. Abbaye de Bellaigue. ADLFI
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- GOLLIARD, Claudius (1902). Notice archéologique sur l’église de Bellaigue et sur les tombeaux des derniers sires de Bourbon. Revue d’Auvergne, vol. XIX
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir de Bellaigue es troba a la comuna de Virlet, al nord-est del nucli habitat i al sud-est de Montluçon