La tradició diu que en aquest lloc existia una antiga església on es veneraven les relíquies de sant Simforià d’Autum, màrtir del segle II. Aquella primera i senzilla església fou incendiada el 532 per Teodoric I. Després fou reconstruïda i potser en aquell moment hi va arribar una comunitat de monjos benedictins. Aquell monestir va caure en decadència i Saint-Symphorien va esdevenir propietat de Gui, senyor de Thiers, el qual va efectuar donacions al seu favor i el 1011 el va donar a l’abat Odiló de Cluny amb la finalitat de restablir la regla benedictina sota la direcció de l’abadia borgonyona. Hom desconeix la data de la construcció de la part romànica de l’església actual. Hom sap que en el segle XV s’hi van efectuar modificacions i que en els segles següents el priorat es trobava en decadència i la seva comunitat reduïda al mínim. El 1767 tenia dos monjos i finalment una butlla papal la va suprimir el 1782. A començament del segle XIX, després de la Revolució, va esdevenir església parroquial i hom hi va portar a terme obres de restauració que van afectar una part de les construccions mentre que altres van caure en ruïna, com ara la primitiva capçalera.