El monestir de Saint-Sébastien de Manglieu (Magnus Locus) fou fundat pel bisbe Genís de Clarmont (656-662) en una de les seves propietats. El primer abat en fou Evodius. La comunitat va assolir un cert esplendor en aquella època, quan disposava de dues esglésies: una dedicada a la Mare de Déu i l’altra als Apòstols. El bisbe Bonet de Clarmont (633-710) s’hi va retirar, i és gràcies a la narració de la seva vida (Vita Boniti) que coneixem alguns detalls de la configuració inicial del monestir.
Posteriorment, Manglieu va quedar abandonat, probablement a causa de les invasions normandes. Fou restaurat cap al 812 per Lluís el Pietós, rei d’Aquitània entre 781 i 817, que el 818, ja com a rei dels francs, li va atorgar immunitat. Ja en el segle XII es van emprendre obres importants a l’església, intervenció que es va repetir a la primera meitat del segle XVI, amb noves construccions que afectaren tant l’església com altres dependències monàstiques. L’antiga església dels Apòstols esdevingué l’actual església parroquial de Saint-Sébastien, advocació que adoptà al segle IX arran de l’arribada de relíquies d’aquest sant.
L’església de Manglieu conserva encara la capçalera del segle VII, de planta rectangular i coberta de fusta, així com el nàrtex als peus de la nau, part de la construcció romànica del segle XII. Les naus corresponen a l’edifici bastit durant el segle XVI. També hi ha elements conservats del claustre i algunes restes de l’església de Notre-Dame, que va tenir funcions parroquials fins a la Revolució, tot mantenint els seus vincles amb el monestir.
Exterior de la capçalera amb una construcció afegida
Planta de l'església
Il·lustració de Manglieu (Congrès Archéologique de France)
Capitell del nàrtex
Nàrtex i tribuna
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- DESHOULIÈRES, M. (1925). Manglieu. Congrès Archéologique de France. 87 ss. París: Picard
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- HUBERT, Jean (1959). Les églises et bâtiments monastiques de l'abbaye de Manglieu au début du VIIIe siècle. Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France
- MALLAY, Armand (1838). Essai sur les églises romanes et romano-bysantines du département du Puy-de-Dôme. Moulins: Desrosiers
- MARTINEZ, Damien (2016). Les premiers monastères d’Auvergne à la lumière de la documentation textuelle et archéologique (V e -X e siècle) : état de la question. BUCEMA, 10
- MARTINEZ, Damien (2023). À la croisée des chemins de l’histoire... Le monastère primitif de Manglieu (Puy-de-Dôme) : VIIe-XIe siècles. Dijon: Artehis
- RÉSIE, Comte de (1855). Histoire de l'église d'Auvergne, vol. 2 (600-1100). Clermont-Ferrand. L. Catholique
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’abadia de Manglieu es troba a la població del mateix nom, al sud-est de Clarmont d’Alvèrnia