|
Sant Calmini (Calmin, o
Calminius), fundador
Santa Namàdia |
Segons la tradició es
tractaria d’un personatge d’origen noble i
d’educació acurada, fins i tot hom l’ha
considerat duc d’Aquitània i/o comte
d’Alvèrnia. De jove va deixar la vida
acomodada (possiblement a Clarmont) per
practicar la vida religiosa en solitari prop
de Tulle (Corresa), retir que va abandonar
més endavant per fundar alguns monestirs, el
primer fou el de
Saint-Chaffre, a Le Monastier-sur-Gazeille
(Alt Loira). Va peregrinar a Roma, i al
seu retorn va passar per l’illa
de Lérins d’on va fer venir alguns dels
seus monjos per assentar aquella abadia, al
front de la qual hi va posar l’abat Eudes de
Lerins.
|
Abadia de Mozac
|
Cap el 680 va fundar el
monestir de
Saint-Pierre de Mozac (Puèi Domat), prop de Clarmont, on
hi va ingressar i estar de manera estable fins la seva mort.
Hom considera Namàdia com esposa de Calmini, de fet també
està representada a l’Arqueta
de Sant Calmini que es conserva a Mozac. Hom vincula
Namàdia i Calmini en la fundació del
monestir
femení de Notre-Dame de Marsat (Puèi Domat), si més no
Namàdia s’hi hauria retirat com a monja. Calmini hauria mort
a primers del segle VIII.
|
Santa Namàdia
Detall de l'Arqueta
de Sant Calmini, a Mozac |
|
|
|
|
Bibliografia:
-
COLLIN, M. I. (1672). Histoire de la vie des saints
principaux (...) du Diocese de Limoges. Limoges: Martial
Barbou
- COMTE DE RESIE (1855). Histoire de l'église d'Auvergne.
Vol. 2. Clemont-Ferrand: Librairie Catholique
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 10.
París: Bloud et Barral |
|
Baldiri B. -
Novembre de 2015 |
|