Segons la tradició es tractaria d’un personatge d’origen noble i d’educació acurada, fins i tot hom l’ha considerat duc d’Aquitània i/o comte d’Alvèrnia. De jove va deixar la vida acomodada (possiblement a Clarmont) per practicar la vida religiosa en solitari prop de Tulle (Corresa), retir que va abandonar més endavant per fundar alguns monestirs, el primer fou el de Saint-Chaffre, a Le Monastier-sur-Gazeille (Alt Loira). Va peregrinar a Roma, i al seu retorn va passar per l’illa de Lérins d’on va fer venir alguns dels seus monjos per assentar aquella abadia, al front de la qual hi va posar l’abat Eudes de Lerins.
 

Cap el 680 va fundar el monestir de Saint-Pierre de Mozac (Puèi Domat), prop de Clarmont, on hi va ingressar i estar de manera estable fins la seva mort. Hom considera Namàdia com esposa de Calmini, de fet també està representada a l’Arqueta de Sant Calmini que es conserva a Mozac. Hom vincula Namàdia i Calmini en la fundació del monestir femení de Notre-Dame de Marsat (Puèi Domat), si més no Namàdia s’hi hauria retirat com a monja. Calmini hauria mort a primers del segle VIII.
 

Sant Calmini
Detall de l'Arqueta de Sant Calmini, a Mozac