Segons la tradició, els orígens del monestir de Saint-Martin de Tulle es remunten al primer quart del segle VI. Es creu que el monestir va ser precedit per un ermitatge fundat pel mateix sant Martí (segle IV). No obstant això, sembla més versemblant atribuir-ne la fundació a Calmini (o Calmin, segles VII-VIII) i la seva esposa Namàdia, al segle VII. Aquests personatges també van impulsar la creació de les abadies de Mozac (Puèi Domat) i Saint-Chaffre (Alt Loira, cap a l’any 680).
Campanar sobre el porxo d'entrada
Posteriorment, el lloc va patir diverses adversitats, com ara una invasió normanda a mitjan segle IX. El monestir va ser restaurat pels vescomtes de Tulle, Adhémar des Échelles († c. 937) i la seva esposa Gauzla, els quals van fer venir monjos de Saint-Savin (Viena) i li van donar suport econòmic. Un cop recuperat, el monestir va gaudir d’una llarga època de prosperitat. El 1103, l’abat Guillaume de Carbonières va iniciar la construcció d’una nova església, que va necessitar ser restaurada després dels danys soferts durant un episodi bèl·lic el 1210.
L’any 1317, el papa Joan XXII va transformar el monestir benedictí en catedral, convertint-lo en el centre d’una nova diòcesi, creada en detriment de la de Llemotges. Arnaud de Saint-Astier, abat de Saint-Martin, es va convertir en el primer bisbe de la nova diòcesi. La catedral va ser dedicada a Notre-Dame. Malgrat aquest canvi, el monestir va continuar actiu fins que, el 1514, una butlla del papa Lleó X el va secularitzar, substituint la comunitat monàstica per una col·legiata integrada per setze canonges. Mentrestant, durant la segona meitat del segle XIV i la primera del XV, la vila de Tulle i la mateixa catedral van patir les conseqüències de la guerra dels Cent Anys.
Façana de llevant, on abans hi havia la capçalera
Portal occidental
L’actual església de la catedral es conserva amb moltes modificacions. Tot i haver-se trobat restes de construccions anteriors, l’edifici actual correspon al que es va començar a construir a partir del 1103, amb reformes dels segles XIII i XIV i pèrdues significatives, com ara la capçalera i el transsepte. Té tres naus dividides en cinc trams. L’absis original contenia un deambulatori amb quatre capelles radials, a més de dues capelles més en els braços del transsepte perdut. A la façana occidental es troba un campanar situat sobre el porxo d’entrada. Al sud de l’església hi ha un claustre de planta irregular que també ha estat objecte de modificacions. La sala capitular, datada dels segles XIII i XIV, conserva encara importants restes de decoració mural.
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Arqueta de Sant Calmini
On s'esmenta aquest monestir de Tulle (Thuellam)
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2007). Tulle, ancienne abbaye Saint-Martin (actuelle cathédrale). Congrès archéologique de France, 163e session, 2005, Corrèze. Société française d’archéologie
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CANTIÉ, Geneviève (1990). Saint-Martin de Tulle, découverte d'un édifice carolingien. Bulletin Monumental, vol. 148
- CHAMPEVAL, Jean-Baptiste (1903). Cartulaire des abbayes de Tulle et de Roc-Amadour. Brive: De Roche
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- FAGE, René (1923). Tulle. Congrès archéologique de France. LXXXIV session tenue a Limoges. París: Picard
- GOUSTINE, Luc de (sd). Tulle, sa cathédrale Notre-Dame son cloître monastique. Carrefour Ventadour
- MASSONI, Anne (2018). Tulle, l’un des seize diocèses créés par le pape Jean XXII en 1317-1318. Archives en Limousin, 2018, núm. 50
- NIEL, L.-L. (1884). Les origines de Tulle et de son abbaye. Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze, vol. 6
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VERYNAUD, Georges (1976). Histoire de Tulle. Limoges: C.R.D.P.
La ciutat de Tulle es troba al nord-est de Briva (Brive-la-Gaillarde)