L’any 785, amb motiu de la fundació de l’abadia de Saint-Sauveur de Charroux (Viena), el comte Roger de Llemotges i la seva esposa Eufràsia la dotaren amb diversos béns, entre els quals s’incloïen el castell i el monestir de Saint-Angel, amb totes les seves pertinences.
Les confirmacions de béns de Charroux esmenten aquesta possessió des de l’any 1050, mantenint-ne les denominacions de castell i monestir, que reflecteixen el seu doble caràcter: eclesiàstic i feudal. Posteriorment, el monestir adquirí el títol de priorat. A causa del seu caràcter militar, el lloc fou objecte de diversos atacs, el primer dels quals l’any 1180, i més endavant, el 1375, durant la guerra dels Cent Anys, quan fou víctima d’un setge. En els anys següents es documenten treballs de reconstrucció.
A començament del segle XVI, la casa passà a ser governada per priors comendataris. Tornà a patir destruccions a finals del mateix segle, arran de les guerres de Religió. Durant la segona meitat del segle XVII fou reformat en l’àmbit de la regularitat, en integrar-se a la congregació de Saint-Maur. Immediatament, els mauristes emprengueren la restauració de les seves estructures. En aquest període, la dependència de Charroux esdevingué purament testimonial. L’any 1790, el priorat fou suprimit a causa de la Revolució i, l’any següent, els seus béns foren venuts.
Es conserva l’església del priorat, d’origen romànic, tot i que ha estat profundament modificada amb el pas del temps, especialment durant els segles XVI i XVII. És un edifici de tres naus i amb transsepte; l’absis central ocupa l’amplada de les tres naus i inclou tres capelles radials de planta rectangular, igual com les dues altres capelles obertes als braços del creuer. Al costat sud de l’església, adossada al transsepte, es troba la sala capitular, actualment restaurada.
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2007). Saint-Angel, église et prieuré. Congrès archéologique de France, 163e session, 2005, Corrèze. Société française d’archéologie
- BAUDOT, Anatole de; i altres (1898-1903). Archives de la Commission des monuments historiques. Vol. IV. París: Laurens
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- POULBRIÈRE, Jean-Baptiste (1880). Les églises de Saint-Angel et de Meymac : histoire et description. Tulle: Crauffon
- VAYSSIÈRE, Augustin (1884). Le prieuré de Saint-Angel (Corrèze). Brive: Roche
El priorat de Saint-Angel és situat al nord-est de Tulle, en direcció a Clarmont (Clermont-Ferrand)