Abadia de Saint-Léger de Meymac

Inicialment, el monestir va fer servir una església preexistent dedicada a Notre-Dame. No obstant això, cap a mitjan segle XII, aquell edifici primitiu fou reconstruït. La casa monàstica es va sotmetre a la dependència de l’abadia de Saint-Pierre d’Uzerche (Corresa), que tenia la potestat de nomenar els priors de Meymac. Aquesta situació es va mantenir fins al 1147, si bé Uzerche conservà determinats drets fins al 1175, quan Meymac assolí la plena independència. El monestir fou dedicat a Saint-Léger (Leodegari d’Autun, † c. 678), i s’hi veneraven relíquies d’aquest sant, traslladades des de l’abadia de Saint-Maixent (Deux-Sèvres).

Actualment es conserva l’església monàstica, avui convertida en parròquia, així com diverses construccions de l’època maurista i altres elements posteriorment reconstruïts. L’església destaca per la irregularitat i els canvis d’orientació de la seva planta. La part més antiga és el porxo d’entrada (segle XI), constructivament independent del cos de l’església, que fou refet al segle XII i posteriorment modificat. S’hi conserva un valuós conjunt de capitells i una notable imatge romànica de la Mare de Déu, negra.