Canònica de Saint-Martin de Brive
Chapitre de Saint-Martin de Brive / Briva / Brives
(Briva / Brive-la-Gaillarde, Corresa)
L’actual església de Saint-Martin de Brive, que durant molts anys fou la seu d’una canònica regular, té uns orígens força antics. S’atribueix al bisbe Rurici de Llemotges († 507) el seu desenvolupament, així com la introducció del culte a sant Martí de Briva, un personatge del qual es tenen poques notícies, però que es considera deixeble de sant Martí de Tours (c. 316–397).
Aquest lloc de culte ja és esmentat per Gregori de Tours († 594) a la seva Història dels francs. En aquella època (finals del segle VI), el bisbe Ferréol de Llemotges va reconstruir l’església, que havia quedat destruïda arran d’un incendi. Probablement, el lloc era atès per una comunitat de canonges, segurament de caràcter secular. Durant el primer quart del segle XII, els canonges —que potser en la seva darrera etapa seguien les normes del concili d’Aquisgrà de l’any 816— van adoptar la Regla de sant Agustí. La comunitat canonical disposava de les estructures pròpies per a la vida comunitària: sala capitular, refetor, dormitori, entre d’altres. Aquesta canònica es va secularitzar l’any 1574 i es mantingué en aquest estat fins a la Revolució.
L’església conservada actualment fou construïda entre els segles XII i XIII, tot i que ha sofert nombroses modificacions i reconstruccions. És un edifici de tres naus, amb sis trams, transsepte i una capçalera amb tres absis orientats cap a les naus (el central, reconstruït), i dos més oberts als braços del creuer. Es conserva un notable conjunt de capitells. En època gòtica s’hi feren noves intervencions, com ara les voltes de l’església i la portada occidental. El campanar fou reconstruït al segle XIX. Les excavacions arqueològiques efectuades al subsol de l’església i del seu entorn han posat al descobert restes de l’edifici primitiu i una necròpolis en ús durant els segles VI al VIII. No es conserven altres dependències de la canònica.
Portal occidental
Sarcòfags a la cripta
Reliquiari d'una companya de santa Úrsula (s. XIII)
Placa de coure gravat (s. XIII)
L'església el 1876
Archives de la Commission des monuments historiques
- BARBIER, Emmanuel; i altres (2017). Les sarcophages de la nécropole Saint-Martin de Brive : particularités et aménagements, fin Ve siècle-VIIIe siècle. Archéologie du Midi médiéval, vol. 25
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CANTIÉ, Geneviève; i altres (2007). Brive-la-Gaillarde, église Saint-Martin. Congrès archéologique de France, 163e session, 2005, Corrèze. Société française d’archéologie
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1923). Brive. Église Saint-Martin. Congrès archéologique de France, 84e session Limoges. Société française d'archéologie
- MACARY, Marie-Madeleine (1970). Saint-Martin de Brive. París: N.E.L.
- MASSONI, Anne (2012). La collégiale et le chapitre Saint-Martin de Brive de leurs origines à la Révolution. Bulletin de la Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, vol. 134
- MAURY, Jean (1960). Limousin roman. La Nuit des temps, 11. Zodiaque
L’antiga canònica de Saint-Martin està situada al centre de Briva (Brive-la-Gaillarde)