Aquesta casa fou fundada l’any 855 per sant Rodolf, bisbe de Bourges i anteriorment abat de Soissons (Aisne), de la família vescomtal de Torena, que va donar unes terres situades en aquest lloc que li pertanyien. L’any 860 es consagrava formalment la casa posant-la sota l’advocació de Saint-Pierre i amb una comunitat procedent de l’abadia de Solignac (Alta Viena). També fou dotada amb béns que havien de garantir la seva subsistència, gràcies a aquella protecció, aviat va esdevenir un centre influent i amb una àmplia llista de dependències. Durant el segle XI passava una època de decadència i la direcció del monestir va estar confiada a abats aliens a l’establiment i sotmesos als interessos dels senyors de Castelnau. L’any 1076 i amb la finalitat de redreçar la situació, Hug de Castelnau, va sotmetre aquesta casa a l’abadia a Cluny, tot i que no va evitar que continués la influència més o menys intensa dels Castelnau sobre ella.
 

Saint-Pierre de Beaulieu
Monasticon Gallicanum

Portal sud

Portal de ponent

Durant el segle XII hom va aixecar l’església actual, i tot i que hom desconeix els detalls de la construcció del portal sud, hom el situa a mitjan d’aquell segle. Durant el segle XIII Beaulieu va deixar de dependre de Cluny i el 1445 començava a estar dirigida per abats comendataris. El 1569 i 1574 la vila de Beaulieu, que s’havia desenvolupat al costat de l’abadia, es va veure afectada per les guerres de Religió i el mateix monestir va patir saquejos i va resultar molt malmès, la mateixa església va convertir-se en un temple protestant. El 1661 aquesta casa fou integrada a la congregació de Saint-Maur, que es va fer càrrec de la mateixa i la va restaurar, el que va permetre la seva subsistència fins la Revolució, quan va acabar definitivament la vida monàstica en aquest lloc.

Castell de Castelnau, seu dels senyors de Beaulieu