Abadia de Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne

Durant el segle XI, l’abadia entrà en una etapa de decadència. La direcció del monestir quedà en mans de personatges externs a la comunitat, sovint sotmesos als interessos de senyors laics que, amb el pretext de protegir l’abadia, n’exercien el control. En aquest sentit, resultà especialment significativa la intervenció de la família Castelnau. Entre els anys 1076 i 1095, quan Hug de Castelnau exercia com a abat laic del monestir, les autoritats eclesiàstiques -entre elles el papa Urbà II- intervingueren per intentar redreçar la situació. Finalment, Hug es veié obligat a sotmetre Beaulieu a la tutela de l’abadia de Cluny. Malgrat això, la influència dels Castelnau sobre l’abadia es mantingué, encara que amb una intensitat variable.

De l’antic monestir, actualment només es conserven l’església i la sala capitular. L’església és una construcció de tres naus amb un transsepte. L’absis principal inclou un deambulatori que prolonga el recorregut de les naus laterals més enllà del creuer, on s’obren tres capelles radials. A més, presenta dos absis addicionals situats als braços del transsepte. Al costat sud de l’església destaca un notable portal, el timpà del qual, datat cap al 1130, està decorat amb el Triomf de Crist, envoltat per nombroses figures que representen la resurrecció dels elegits. A la part inferior s’hi troben dues franges superposades amb bèsties infernals. A l’interior del temple es conserven una imatge romànica de la Mare de Déu i una arqueta del mateix període.