Abadia de Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne
Abbaye de Beaulieu / Belloloco / Bellus Locus
(Beaulieu-sur-Dordogne / Bell-lloc de Dordonya, Corresa)
El monestir de Saint-Pierre de Beaulieu fou fundat l’any 855 per Rodulfe (també conegut com a Rodolf o Raul, † 866), membre de la família comtal del Carcí i de Torena. Rodulfe havia estat abat del monestir de Saint-Pierre de Solignac (Alta Viena) i, en el moment de fundar Beaulieu, ocupava el càrrec d’arquebisbe de Bourges. Per a la nova casa monàstica, el prelat aportà uns terrenys de la seva propietat, coneguts amb el nom de Bellus Locus.
L’any 860 es consagrà oficialment el monestir, que adoptà la regla de Sant Benet i es posà sota l’advocació de sant Pere. La primera comunitat monàstica procedia de l’abadia de Solignac. La fundació fou dotada amb béns que havien de garantir-ne la subsistència. Gràcies a aquell patrocini i a altres donacions posteriors, el monestir esdevingué aviat un centre estable i influent, amb un nombre important de dependències que s’estenien pel Llemosí i el Carcí. Tanmateix, la inestabilitat derivada dels conflictes armats propicià la introducció de la figura de l’abat laic, encarregat de la protecció del monestir.
Durant el segle XI, l’abadia entrà en una etapa de decadència. La direcció del monestir quedà en mans de personatges externs a la comunitat, sovint sotmesos als interessos de senyors laics que, amb el pretext de protegir l’abadia, n’exercien el control. En aquest sentit, resultà especialment significativa la intervenció de la família Castelnau. Entre els anys 1076 i 1095, quan Hug de Castelnau exercia com a abat laic del monestir, les autoritats eclesiàstiques -entre elles el papa Urbà II- intervingueren per intentar redreçar la situació. Finalment, Hug es veié obligat a sotmetre Beaulieu a la tutela de l’abadia de Cluny. Malgrat això, la influència dels Castelnau sobre l’abadia es mantingué, encara que amb una intensitat variable.
Beaulieu va romandre sota la tutela de Cluny fins al 1213. Durant aquesta etapa cluniacenca, s’emprengueren importants obres de millora, mentre es creava i desenvolupava la vila de Beaulieu. Posteriorment, la guerra dels Cent Anys tingué efectes sobre l’abadia i, el 1466, aquesta adoptà el règim d’abats comendataris. Durant les guerres de Religió, especialment els anys 1569 i 1574, la vila de Beaulieu patí greus destruccions. El mateix monestir fou saquejat i quedà molt malmès, mentre que l’església fou convertida en un temple protestant. Per recuperar la institució, el 1661 l’abadia s’integrà a la congregació de Saint-Maur, que en prengué el control i impulsà la seva restauració. Això permeté la continuïtat de la vida monàstica fins al 1789, quan la Revolució Francesa posà fi definitivament a la comunitat.
De l’antic monestir, actualment només es conserven l’església i la sala capitular. L’església és una construcció de tres naus amb un transsepte. L’absis principal inclou un deambulatori que prolonga el recorregut de les naus laterals més enllà del creuer, on s’obren tres capelles radials. A més, presenta dos absis addicionals situats als braços del transsepte. Al costat sud de l’església destaca un notable portal, el timpà del qual, datat cap al 1130, està decorat amb el Triomf de Crist, envoltat per nombroses figures que representen la resurrecció dels elegits. A la part inferior s’hi troben dues franges superposades amb bèsties infernals. A l’interior del temple es conserven una imatge romànica de la Mare de Déu i una arqueta del mateix període.

Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DELOCHE, Maximin (1859). Cartulaire de l'abbaye de Beaulieu. París: Imprimerie Impériale
- FRANZÉ, Barbara (2014). Art et réforme clunisienne : le porche sculpté de Beaulieu-sur-Dordogne. BUCEMA. 18.2
- HADDAD, Élise (2019). (Ré) utilisation de formes anciennes dans le décor sculpté de Beaulieu-sur-Dordogne. Questes, núm. 40
- LEFÈVRE-PONTALIS, M. E. (1923). Beaulieu. Congrès archéologique de France. LXXXIV Session. París: Picard
- MAURY, Jean (1959). Quercy roman. La Nuit des temps, 10. Zodiaque
- MAURY, Jean (1960). Limousin roman. La Nuit des temps, 11. Zodiaque
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- POULBRIÈRE, Jean-Baptiste (1873). L'église de Beaulieu et son portail sculpté. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, vol. 22
- PÊCHEUR, Anne-Marie, Pierre; i altres (2007). Beaulieu-sur-Dordogne, abbatiale Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 163e session, 2005, Corrèze. Société française d’archéologie
- ROY DE PIERREFITTE, J.-B. L. (1857-63). Études historiques sur les monastères du Limousin & de la Marche, vol. 1. Guêret: Betoulle
- RUPIN, Ernest (1880). Statue de la Vierge en bois recouvert de plaques d’argent. XIIe siècle. Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze, vol. 2
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VASLET, Amand (1884). Abrégé de l'histoire de l'abbaye de Beaulieu en Bas-Limousin. Bulletin de la Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, vol. 6