Cap el 820 la casa fou reformada pel que fa a la seva normativa i adoptà la regla de Sant Benet que Benet d’Aniana va impulsar amb l’estreta col·laboració de Lluís el Pietós. A mitjan d’aquell segle el monestir tornava a resultar destruït a causa de noves invasions i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. Malgrat això, en els anys següents el monestir de Solignac participava en els esdeveniments religiosos de l’època i mantenia relacions amb els grans monestirs com ara Saint-Denis, Saint-Géraud d’Orlhac, La Chaise-Dieu, Fleury... i obtingué títols i privilegis diversos. Per altra banda l’abadia va arribar a reunir un ampli tresor integrat per relíquies ben diverses i esdevingué lloc de pas dels pelegrins.
 

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Esquema de la planta de l'església de Solignac

Amb tot això es van anar bastint, restaurant i modificant diferents esglésies en aquest lloc. L’edifici actual és, en la seva major part, del segle XII. Va tornar a patir els efectes destructius de les guerres a la segona meitat del segle XIV, aquest cop a causa de la dels Cent Anys i encara més endavant amb les guerres de Religió que van comportar el saqueig de la casa el 1568. Tot plegat va agreujar la seva decadència i provocar que el 1619 s’incorporés a la congregació de Saint-Maur que es va encarregar de redreçar l'establiment tant pel que fa al vessant monàstic com per la reconstrucció dels edificis. La vida conventual va acabar amb la Revolució i ara l’església, restaurada, és la parroquial de Solignac.

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Abadia de Solignac

Mural amb sant Cristòfol

Reliquiari de sant Till

El monestir de Solignac representat a
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France