|
|
Abadia de Saint-Martial de Llemotges. Sant Marcial o Marçal |
|
|
|
El 1063 l’abadia de Saint-Martial fou venuda pels vescomtes de Llemotges a Cluny, amb l’oposició de la mateixa comunitat, el que va significar el començament d’un període de prosperitat, el renom de la casa va multiplicar les seves riqueses i va esdevenir un centre d’atracció dels devots. El 1097 una butlla d’Urbà II va confirmar les seves possessions alhora que la va posar sota la seva autoritat directa. Cal fer esment del seu escriptori i de la seva biblioteca de la que s’han conservat molts dels seus exemplars. També va afavorir l’activitat dels orfebres i esmaltadors llemosins dels que les seves obres i tècnica s’escamparien arreu. |
|
|
||
|
||||
A finals del segle XIII el monestir es trobava en decadència i ja en el segle XIV va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, el que va agreujar aquella situació. Malgrat això, el 1387 es va independitzar de Cluny, però la situació econòmica empitjorava i el 1439 la subsistència de la comunitat estava en perill, tot i que es va mantenir malgrat que el relaxament dels costums va portar a la seva secularització definitiva el 1535. Convertida en col·legiata, aquesta casa va mantenir-se fins la Revolució, el 1791, quan es va suprimir definitivament. El lloc va quedar abandonat i poc després es va desmantellar, el 1806 van desaparèixer els darrers vestigis i es va obrir el carrer de Saint-Martial seguint la nau de l’església. A partir del 1959 s’hi han anat fent excavacions en el lloc del complex de Saint-Martial, posant al descobert una necròpolis i la mateixa tomba del sant titular. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
||
|
||||
|
|
|||
|
||||
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
||
|
Baldiri B. - Gener de 2014 |