Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire. Fleury

Monestirs

Monestirs de
Centre-Val de Loira

Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire. Fleury
Floriacus

< anterior

Inici

França

Centre-Val de Loira

Loiret

següent >

castellano

Loiret

Hi ha una tradició que vincula indirectament la fundació d’aquesta casa amb sant Benet, qui a petició del bisbe d’Orleans, hauria enviat alguns monjos de Montecassino a la Gàl·lia, entre els quals el seu deixeble sant Maur (c512-c584). Aquests emissaris van intentar posar sota la regla benedictina el monestir de Saint-Pierre-aux-Boeufs (desprès Saint-Aignan, a Orleans) sense èxit. L’abat d’aquella comunitat, Leobald, va adquirir el lloc de Fleury per fundar un monestir, seguidor de la Regla de Sant Benet i dedicat a sant Pere. Hom considera molt probable que efectivament el monestir de Saint-Pierre de Fleury s’hagués fundat el 650 o potser una mica abans i que era seguidor de la Regla de Sant Benet i la de Sant Columbà, no seria fins més tard, a l’època de Benet d’Aniana, que s’estendria l’ús de la regla benedictina.

L'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire

Benedictins

Saint-Maur

Església de Saint-Benoît-sur-Loire

Saint-Benoît-sur-Loire
Nau de l'església


Galilea

Aquella petita comunitat de caràcter rural experimentaria un canvi radical a causa de l’arribada de les relíquies de sant Benet de Núrsia. El sant havia mort a Montecassino el 547, on fou enterrat al costat de les de la seva germana Escolàstica, però el 577 el monestir fou arrasat i va quedar deshabitat fins l’any 720. En aquella època d’abandonament, durant l’abadiat de Mummolus, una expedició organitzada des del monestir de Fleury amb la col·laboració del bisbe de Le Mans, al front de la qual estava el monjo Aigulf, va anar a Montecassino i es va fer amb les relíquies dels sants Benet i Escolàstica (660?) que es van dipositar a Fleury i Le Mans respectivament. L’arribada de les relíquies va donar un tomb a la vida del monestir, foren reconegudes oficialment pels benedictins i van impulsar el desenvolupament de la casa. El monestir passaria a conèixer-se amb el nom de Sain-Benoît de Fleury.

Saint-Benoît-sur-Loire
Nau lateral

Trasllat de les relíquies de sant Benet de Montecassino a Fleury
Llinda del portal nord

Segurament entre el 801 i 821, la casa va estar governada per l’abat Teodulf, personatge d’origen hispà, culte, qui va fundar una escola i impulsar l’escriptori. L’abat va aixecar una vil·la en unes terres que el monestir tenia a Germingny-des-Prés, aquell casal disposava d’una capella que encara es conserva, bé que modificada. Més endavant, ja al segle XI, s’hi va instaurar una petita comunitat convertint-se en un petit priorat de Fleury. En el mateix segle IX la regió va patir els efectes de les invasions normandes cremant el monestir (865), les destrosses es van repetir el 876 i 897, però les relíquies de sant Benet foren resguardes i les de sant Aigulf (Ayoul) traslladades a Provins (sena i Marne), on es fundaria després el priorat de Saint-Ayoul de Provins. Tot plegat va portar una certa decadència, situació que es va salvar amb la col·laboració de Cluny i particularment de sant Odó qui va excavar la cripta on es van situar les relíquies de sant Benet.

Saint-Benoît-sur-Loire
Cor i presbiteri

Saint-Benoît-sur-Loire
Nau central des del presbiteri

Altres personalitats de l’abadia foren els abats Archambault (943-948) Abó de Fleury (988-1004) i Gauzlí (1004-1030) relacionat amb l’abat Oliba, que es va encarregar de començar la construcció d’una nova església després d’un incendi que la va destruir (1026). L’obra no es va acabar fins el 1218, data en que es va dedicar. Des del segle XIV al XIV, la guerra dels Cent Anys (1359-59, 1363, 1369...) va afectar de ple la casa, també episodis de pesta (1338), el règim de comenda, les guerres de Religió (1562 i 1567) i un nou incendi el 1584. Tot plegat va fer que la casa passés per una època de plena decadència, la comunitat va quedar amb només cinc membres, malgrat tot mantingué la seva vigència, fou reformada i des del 1627 va ingressar a la congregació de Saint-Maur, que s’encarregà de restablir l’observança i restaurar els immobles, feina que es va allargar en el temps fins que el 1790 l’abadia fou suprimida arran de la Revolució.

Plànol del monestir de Saint-Benoît-sur-Loire (1645)
Médiathèque d'Orléans - Aurelia - SAHO

Saint-Benoît-sur-Loire
Presbiteri

Després de passar a mans públiques, va començar l’enderroc de les estructures del que es va salvar l’església a causa del seu intercanvi amb l’església parroquial que es trobava en ruïna. Després l’edifici es va protegir com a monument històric i va començar la restauració. El 1864 hi va tornar una comunitat monàstica, fins el 1903. El 1944 una nova comunitat es va fer càrrec de l’antic monestir i encara l’ocupa, amb el títol d’abadia des del 1959.

Escut de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
Segons l'Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Segell d'un abat de Saint-Benoît-sur-Loire
Publicat a: Histoire de l’abbaye royale de Saint-Benoît-sur-Loire

Abadia de Fleury. Saint-Benoît-sur-Loire
Gravat núm. 64 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Capitells de l'interior de l'església

Saint-Benoît-sur-Loire
Capitells vegetals

Saint-Benoît-sur-Loire
Aus

Saint-Benoît-sur-Loire
Éssers fantàstics

Saint-Benoît-sur-Loire
Visitació

Saint-Benoît-sur-Loire
Lleons, aus i caps humans

Saint-Benoît-sur-Loire
Personatges entre vegetació

Saint-Benoît-sur-Loire
Adam i Eva

Saint-Benoît-sur-Loire
Personatges i vegetació

Saint-Benoît-sur-Loire
Escena de la vida de sant Benet

Saint-Benoît-sur-Loire
Monjos davant Crist

Saint-Benoît-sur-Loire
Escena de la vida de sant Benet

Saint-Benoît-sur-Loire

Mobiliari de l'església

Saint-Benoît-sur-Loire
Llinda amb decoració inacabada

Saint-Benoît-sur-Loire
Tomba de Felip I de França (1052-1108)

Saint-Benoît-sur-Loire
Antic paviment de mosaic, al presbiteri

Saint-Benoît-sur-Loire
Cadirat del cor

Cripta

Saint-Benoît-sur-Loire
Cripta

Saint-Benoît-sur-Loire
Relíquies de sant Benet de Núrsia

Torre romànica davant l'església

Saint-Benoît-sur-Loire
Torre amb dos nivells oberts
La coberta és del segle XVII

Saint-Benoît-sur-Loire
Espai inferior, o galilea

Saint-Benoît-sur-Loire
Capitell de la galilea


Galilea capitells

Façana nord

Saint-Benoît-sur-Loire
Martiri de sant Esteve

Saint-Benoît-sur-Loire
Façana nord

Saint-Benoît-sur-Loire
Portal nord

L'església de Saint-Benoît-sur-Loire
Publicat a: Histoire de l’abbaye royale de Saint-Benoît-sur-Loire (1865)

Saint-Benoît-sur-Loire
Absis de l'església

Esquema de la planta de l'església de Saint-Benoît-sur-Loire,
amb la torre a ponent, davant de la façana

Bibliografia:
- BAUNARD, Louis (1860). Théodulfe, évêque d'Orléans et abbé de Fleury-sur-Loire. París: Douniol
- BERLAND, Jean-Marie (1980). Val de Loire roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- BERLAND, Jean-Marie (1985). Saint-Benoît-sur-Loire. Ouest-France
- CHENESSEAU, Georges (1931). L’abbaye de Fleury à Saint-Benoît-sur-Loire. París: G. Van Oest
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1744). Gallia Christiana. Vol. 8. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vols. I, IX. París: Bloud et Barral
- ROCHER, Abbé (1852). Pélerinage à Saint-Benoît-sur-Loire, ou Notions historiques et archéologiques sur cette antique abbaye et son église monumentale. Orleans: A. Gatineau
- ROCHER, Abbé (1865). Histoire de l’abbaye royale de Saint-Benoît-sur-Loire. Orleans: Herluison
- SAINT VINCENT, Alphonse (1994). Saint-Benoît-sur-Loire. La Renaissance de l'Abbaye de Fleury (1850-1994). París: Beauchesne
- VERGNOLLE, Éliane (1985). Saint-Benoît-sur-Loire et la sculpture du XIe siècle. París: Picard

Situació:

El monestir es troba a llevant d'Orleans, entre aquesta ciutat i Gien

Baldiri B. - Octubre de 2016