Segons la tradició Aigulf era natural de la regió de Blois (Loir i Cher) i monjo de l’abadia de Fleury (Loiret). Al voltant del 660 l’abat Mummolus el va enviar a Montecassino, que havia resultat destruït, per recuperar el cos de sant Benet de Núrsia. Gràcies a un esdeveniment miraculós va poder localitzar les despulles de sant Benet i de Santa Escolàstia, que es van traslladar a França deixant el cos del primer a Fleury i el d’Escolàstica a Le Mans.
 

Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
 

Cap el 671, Aigulf fou designat abat de Sant Honorat de Lerins (Alps Marítims) en una època de reorganització després d’un atac i dispersió de la comunitat. En plena tasca de restabliment de la disciplina es va enfrontar a alguns monjos contraris, que el van segrestar i conduir a l’illa de Capraia on fou martiritzat i decapitat cap el 675-680. Des de Lerins van enviar monjos a recuperar el cos d’Aigulf que es va traslladar al seu monestir. La presència de les relíquies va generar diversos esdeveniments miraculosos. Una tradició de Provins diu que el cos del sant fou traslladat a Fleury i, després, a aquest lloc on es veneraria al priorat de Saint-Ayoul de Provins. Altres versions indiquen que el cos del sant va seguir a Lerins i que, potser, només es van traslladar algunes relíquies a Provins.
 

Martiri de sant Aigulf
Il·lustració d'Heiliges Benedictiner-Jahr (1710)
 

Abadia de Lerins