Aquest priorat benedictí fou fundat formalment l’any 1048 en el lloc on es veneraven les relíquies de sant Aigulf antic monjo de l’abadia de Fleury (Loiret). Segons una tradició tardana, al voltant del 660 l’abat Mummolus el va enviar a Montecassino a la recerca de les restes de sant Benet. Aigulf va tornar amb les restes del sant i també de santa Escolàstica que es van dipositar a Fleury i Le Mans respectivament, més endavant Algulf va esdevenir abat de Sant Honorat de Lerins (Alps Marítims) i finalment va morir, màrtir, a l’illa de Capraia. L’any 675, fou enterrat a Lerins però una tradició diu que més endavant les seves relíquies es van traslladar a Fleury, tot i que hi ha constància que en el segle XV les seves restes es veneraven encara a Lerins. El monestir de Fleury fou atacat pels normands l’any 865 i quatre monjos van fugir emportant-se les restes d'Aigulf que van dipositar a una simple capella dedicada a sant Medard, a Provins. El lloc d’enterrament va quedar oblidat però un seguit de miracles va fer que el 996 es recuperessin les relíquies en presència de diversos personatges encapçalats per l’arquebisbe de Sens.

Saint-Ayoul de Provins

Saint-Ayoul de Provins

L’església de Saint-Médard havia canviat l’advocació per la de Saint-Ayoul, quan el 1048 Enric I de França i el comte Teobald III de Blois van fundar aquest priorat que van posar sota la Regla de Sant Benet amb una comunitat procedent de l’abadia de Montier-la-Celle (Aube). Robert de Molesme fou prior d’aquesta casa fins que el 1075 aniria a fundar els monestirs de Notre-Dame de Molesme (Costa d’Or) i més endavant el de Notre-Dame de Cîteaux (Costa d’Or), esdevenint una de les figures claus de l’orde cistercenc. Aquesta casa de Provins restaria vinculada a la de Montier-la-Celle. Poc després de la seva fundació es va construir una nova església i li seguiria una època de prosperitat que arribaria al seu nivell màxim durant el segle XII, malgrat patir el greu incendi de 1157 que va obligar a la reconstrucció del priorat, el portal de l’església es va aixecar en aquesta època.

Saint-Ayoul de Provins
Portal de l'església, restaurat

Entre els segles XV i XVI es va refer la capçalera de l’església, el 1517 començava a tenir priors comendataris. Durant el priorat d’Étienne Roisard, primera meitat del segle XVI, es van fer més modificacions a l’església i el claustre. L’església es va dividir en dues parts, la capçalera per la comunitat i les naus per la parròquia. El priorat va tenir continuïtat fins la Revolució que va comportar la venda del lloc, que fou dividit i va passar a mans de diversos propietaris i l’Estat que hi va instal·lar una caserna amb les conseqüents modificacions i pèrdues. Després el lloc es va protegir i les naus recuperarien les funcions parroquials. A partir de 1986 es va procedir a la restauració del portal que s’havia malmès a la Revolució amb la intervenció de l’escultor Georges Jeanclos (1933-1997) que hi va afegir elements de bronze.

Saint-Ayoul de Provins