Monestirs
Monestirs d'Hauts-de-France
Abadia de Saint-Médard de Soissons
Abbaye Saint-Médard de Soissons / S Medardus
< anterior Inici França Hauts-de-France Aisne següent >
castellano
cercador contacte facebook

Aisne

L’abadia de Saint-Médard de Soissons és un dels antics monestirs de territori francès amb més transcendència en la seva època. El seu origen cal buscar-lo en una basílica començada a bastir per Clotari I (511-561) per venerar les relíquies de sant Medard, bisbe de Noyon. L’any 561, Clotari també fou enterrat en aquest lloc i el seu fill Sigebert I es va encarregar d’acabar la construcció de la basílica, aquest monarca va morir assassinat el 575 i també fou enterrat aquí. Una tradició esmenta que fou Clotari qui també va fundar el monestir amb la col·laboració de sant Maur, deixeble de sant Benet, però aquesta narració no té cap base que la pugui fer versemblant. El cert és que el santuari era molt freqüentat i tindria alguna mena de comunitat religiosa organitzada que tindria cura del lloc i dels seus devots.

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons
Exterior de la cripta


Benedictins


  

Saint-Maur
 


Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons
Cripta

Sant Medard de Noyon
Saint-Médard de Soissons
El bisbe de Laon, sant Medard
Detall d'una miniatura d'un Llibre d'hores del segle XV
Bibliothèque de l'Arsenal. Ms-638

 

Medard i el seu germà bessó Gildard haurien nascut prop de Noyon cap el 480-485, ja de molt jove hom li atribueix diversos miracles. Els dos germans es van educar a l’entorn del bisbe de Vermand (diòcesi que després es traslladaria a Noyon) juntament amb sant Eleuteri de Tournai. Eleuteri fou nomenat bisbe de Tournai, Gildard bisbe de Rouen i Medard bisbe de Vermand. Medard va assistir sant Remigi de Reims en el moment del bateig de Clodoveu. Hom li atribueix també, encara que sense fonament, el trasllat de la diòcesi de Vermand a Noyon. També va participar molt directament en l’abandonament de la cort de santa Radegunda, esposa de Clotari, per dedicar-se a la vida monàstica, Medard fou qui la va ordenar. El sant bisbe hauria mort cap el 557 i Clotari el va fer enterrar a Soissons, lloc on hi va aixecar una basílica.


Fou la reina regent Bathilda (c630-680) vídua de Clodoveu II qui es va encarregar de la reforma d’aquella comunitat primitiva amb la col·laboració dels seus consellers eclesiàstics, el bisbe sant Audoè i sant Eloi de Noyon, entre altres. Durant el tercer quart del segle VII la reina va imposar una regla a la comunitat inspirada en sant Benet i sant Columbà. La casa va obtenir el privilegi d’immunitat en una data incerta, benefici que fou confirmat en època de Carlemany. La Regla de Sant Benet fou adoptada plenament en època carolíngia, pels voltants del 800, la casa s’havia convertit en un dels centres religiosos de més prestigi del regne, entre altres possessions, hi depenia la pabordia de Favières. L’any 826 van arribar des de Roma les importants relíquies de sant Sebastià que van donar un nou impuls a la devoció popular que ja gaudia el monestir a causa de la possessió de les relíquies sant Medard.


Durant el segle IX es va bastir una nova església amb una cripta de grans dimensions on venerar les relíquies, l’any 841 Carles el Calb va participar en la consagració d’aquesta i el trasllat de les relíquies. En aquesta època ja existia la capella de Sainte-Sophie, annexa a un palau reial, aquesta església fou destruïda i reconstruïda en diverses ocasions, fins la Revolució. En època de les invasions normandes, Soissons en fou un dels objectius dels víkings. El 886 el monestir fou atacat directament i incendiat, també el palau carolingi. L'any 887, Carles el Gros els va lliurar el lloc de Donchery (Ardenes), on es va fundar un priorat. Més endavant encara, la comunitat es va veure obligada a fugir però poc després va poder tornar i restaurar el lloc, foren també importants les pèrdues de béns situats fora del monestir que formaven part del seu ampli patrimoni. Les relíquies dels sants Medard i Sebastià es van traslladar temporalment a Dijon.

Monasticon Gallicanum
Saint-Médard de Soissons
Gravat núm. 101 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


Al segle XIV l’abadia es trobava en decadència i s’havia transformat en una gran fortalesa, al segle XV va patir un setge i va resultar saquejada, episodi que es va repetir el 1568 i encara el 1617. El 1637 s’en va fer càrrec la congregació de Saint-Maur que va aconseguir una certa revifalla. A començament del segle XVIII començava una àmplia restauració però la Revolució va posar fi a la vida monàstica en aquest indret. El 1791 va passar a mans de particulars i començava el seu enderroc. Més endavant s’hi va instal·lar un centre assistencial. De les restes actuals cal destacar l’antiga cripta.
 

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons

Saint-Médard de Soissons
Escut de Saint-Médard de Soissons
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons
Ruïnes de la cripta


Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons


Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons
La cripta

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons
La cripta

Saint-Médard de Soissons
L'abadia de Saint-Médard, apartada del centre de Soissons
Detall del Plan de Soissons et de ses environs (Le Jeune, 1768)
Bibliothèque nationale de France


Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons al segle XVIII
Dibuix de Tavernier de Jonquières
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Plànol de Saint-Médard de Soissons al segle XVII
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons al segle XVIII
Dibuix de Tavernier de Jonquières
Bibliothèque nationale de France


Saint-Médard de Soissons
Evangeli de Saint-Médard de Soissons (s IX)
Font de la Vida
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Evangeli de Saint-Médard de Soissons (s IX)
Marc i Lluc evangelistes (detall)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Evangeli de Saint-Médard de Soissons (s IX)
Sant Joan Evangelista
Bibliothèque nationale de France


Saint-Médard de Soissons
Moneda carolíngia de Saint-Médard de Soissons
Bibliothèque nationale de France

Saint-Médard de Soissons
Planta de la cripta de Saint-Médard de Soissons
Segons Antiquités et monuments du département de l'Aisne (E. Fleury, 1877)

Saint-Médard de Soissons
Saint-Médard de Soissons


Bibliografia:
- BECQUET, Jean (1985). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Vol. 17. Province ecclésiastique de Reims. Diocese actuel de Soissons. Revue Mabillon. Ligugé
- CHARPENTIER, Florence; DAUGY, Xavier (2008). Sur le chemin des abbayes de Picardie. Amiens: Encrage
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 9. París: Typographia Regia
- DEFENTE, Denis i altres (1996). Saint-Médard. Trésors d’une abbaye royale. París: Somogy


- FISQUET, M. H. (1834-73). La France Pontificale (Gallia Christiana). Histoire chronologique et biographique des archevêques et évêques de tous les diocèses de France. Métrolope de Reims. París: E. Repos
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol 6. París: Bloud el Barral
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1888). Étude sur la date de la crypte de Saint-Médard de Soissons. Congrès Archéologique de France. París: Picard
- PÉCHEUR, Abbé (1863-68). Annales du diocèse de Soissons. Vols. 1 i 2. Soissons: Morel


Situació:

Les restes de l'abadia es troben al centre de Soissons, prop de la catedral

Baldiri B. - Abril de 2017