L’abadia de Saint-Médard de Soissons és un dels antics monestirs de territori francès amb més transcendència en la seva època. El seu origen cal buscar-lo en una basílica començada a bastir per Clotari I (511-561) per venerar les relíquies de sant Medard, bisbe de Noyon. L’any 561, Clotari també fou enterrat en aquest lloc i el seu fill Sigebert I es va encarregar d’acabar la construcció de la basílica, aquest monarca va morir assassinat el 575 i també fou enterrat aquí. Una tradició esmenta que fou Clotari qui també va fundar el monestir amb la col·laboració de sant Maur, deixeble de sant Benet, però aquesta narració no té cap base que la pugui fer versemblant. El cert és que el santuari era molt freqüentat i tindria alguna mena de comunitat religiosa organitzada que tindria cura del lloc i dels seus devots.

Saint-Médard de Soissons
Cripta

Fou la reina regent Bathilda (c630-680) vídua de Clodoveu II qui es va encarregar de la reforma d’aquella comunitat primitiva amb la col·laboració dels seus consellers eclesiàstics, el bisbe sant Audoè i sant Eloi de Noyon, entre altres. Durant el tercer quart del segle VII la reina va imposar una regla a la comunitat inspirada en sant Benet i sant Columbà. La casa va obtenir el privilegi d’immunitat en una data incerta, benefici que fou confirmat en època de Carlemany. La Regla de Sant Benet fou adoptada plenament en època carolíngia, pels voltants del 800, la casa s’havia convertit en un dels centres religiosos de més prestigi del regne, entre altres possessions, hi depenia la pabordia de Favières. L’any 826 van arribar des de Roma les importants relíquies de sant Sebastià que van donar un nou impuls a la devoció popular que ja gaudia el monestir a causa de la possessió de les relíquies sant Medard.

Durant el segle IX es va bastir una nova església amb una cripta de grans dimensions on venerar les relíquies, l’any 841 Carles el Calb va participar en la consagració d’aquesta i el trasllat de les relíquies. En aquesta època ja existia la capella de Sainte-Sophie, annexa a un palau reial, aquesta església fou destruïda i reconstruïda en diverses ocasions, fins la Revolució. En època de les invasions normandes, Soissons en fou un dels objectius dels víkings. El 886 el monestir fou atacat directament i incendiat, també el palau carolingi. L'any 887, Carles el Gros els va lliurar el lloc de Donchery (Ardenes), on es va fundar un priorat. Més endavant encara, la comunitat es va veure obligada a fugir però poc després va poder tornar i restaurar el lloc, foren també importants les pèrdues de béns situats fora del monestir que formaven part del seu ampli patrimoni. Les relíquies dels sants Medard i Sebastià es van traslladar temporalment a Dijon.

Saint-Médard de Soissons
Gravat núm. 101 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France