Es tracta d’un priorat benedictí depenent de la desapareguda abadia de
Saint-Pierre-le-Vif de Sens (Yonne). La casa fou fundada
al voltant del 980 en unes propietats donades per
Sevinus, arquebisbe de Sens entre 978 i 999, entre les
quals hi havia la capella de Naud dedicada a sant Llop.
El 1161 hi van arribar les relíquies de sant Llop bisbe
de Sens entre el 609 i 623. El portal occidental de
l’església és d’aquesta època, al timpà hi figura Crist
i els evangelistes, a sota la Mare de Déu i apòstols i a
la part baixa sis estàtues-columna amb personatges,
separades pel mainell amb la imatge del bisbe sant Llop.
Al voltant del priorat es va anar desenvolupant una vila
i l’església prioral va prendre també funcions de
parròquia. Durant la primera meitat del segle XV el
priorat va patir els efectes de la guerra dels Cent
Anys. Al segle XVI va tornar la inestabilitat i el 1569
la comunitat només constava del prior i dos monjos, que
poc després van abandonar la casa per buscar refugi en
altres indrets més segurs. Un cop recuperat el lloc, la
vida del priorat es va mantenir en decadència fins la
Revolució. |
|