A l’època de Clodoveu I (481-511) Chelles era una de les
residències dels reis francs, Clotilde, muller
d’aquell monarca, hi va fundar una capella dedicada a
sant Jordi que fou seu d’una comunitat de monges que hom
creu que seguia la regla de
sant Cesari d’Arle. A partir
d’aquella primera construcció, cap el 660,
la reina
Bathilda (c630-680) llavors vídua i regent de Clodoveu
II, hi va aixecar un monestir i va fer venir una nova
comunitat des de la propera abadia de Jouarre (Sena i
Marne) sota la
direcció de Bertile, la primera abadessa d’aquesta casa.
Chelles també disposava d’una comunitat masculina que
estava al servei de les monges, que més endavant seria
substituïda per una de clergues i encara més endavant
per monjos benedictins. Bathilda, que hi va ingressar
com a religiosa, hi va morir el 680 i hi fou enterrada.
L’abadia va estar molt relacionada amb la cort,
Swanagilda vídua de Carles Martell va passar els darrers
dies en aquest lloc. L’abadessa Gisela (800-810) era
filla de Pipí el Breu i germana de Carlemany. També van
estar en aquest lloc Ermentruda (830-869) esposa de
Carles el Calb, i la seva filla Rotruda. |
|
A començament del segle XIII el papa Innocenci III
(1198-1216) va posar el monestir sota la jurisdicció directa de la
Santa Seu. Pel que fa als infortunis, fou víctima d’incendis (el
1220, 1399, 1599...) i de les guerres (en els s XIV-XV i les de Religió del
segle XVI). A finals del segle XV es trobava en decadència i havia
perdut la regularitat, el 1499 bisbe de París va fer venir monges de
Fontevrault per donar-li un nou impuls el que va permetre que poc
després participés en els moviments reformadors del monacat
col·laborant amb altres comunitats en aquest sentit. La Revolució va
suprimir el monestir que en aquell moment encara mantenia una
comunitat prou considerable, amb més de cinquanta monges, aquestes
monges van haver d’abandonar el lloc el 1792 i a finals de segle el
monestir ja s’havia enderrocat, ara només es conserven alguns
elements. |
Escut de l'abadia de Chelles
Publicat a Histoire de l'abbaye royale de Notre-Dame de Chelles |