|
Canònica d'Hiverneau
Hiverneaux / Iverneaux
Hom considera que aquesta canònica
agustiniana fou fundada el 1226 per Lluís IX de França després de la
mort del seu pare. Va quedar sota la tutela de l’abadia de
Saint-Victor de París però més endavant va passar a la congregació
de França. Poc després de la seva fundació s’hi va afegir la
comunitat de Monthéty, casa situada molt a prop i que va
desaparèixer. El 1630 va quedar pràcticament deshabitada, però es va
poder recuperar mínimament i mantenir-se fins la seva supressió, el
1784. Hi ha restes del monestir en una granja transformada en
establiment hoteler.
|
|
|
Saint-Martin de Champeaux
La col·legiata de Saint-Martin de
Champeaux, de la que es conserva un edifici de grans dimensions, fou
la successora d’un antic establiment monàstic (probablement un
priorat) instaurat per santa Fara (+ 655, germana del bisbe de
Meaux, sant Faró) després de fundar la gran abadia de Faremoutier
(Sena i Marne) de més recorregut, però ara desapareguda. Un document
de l’any 984 esmenta l’abadia de S. Martini in Campellis,
però al voltant del 1100 ja s’hi havia establert una col·legiata
secular relacionada amb la canònica de
Saint-Victor de París. El capítol de Champeaux es va mantenir
fins la Revolució, l’edifici i mobiliari que es conserva és
d’aquesta darrera època.
Saint-Martin de Champeaux
|
|
|
Abadia de
Mont-Notre-Dame-lez-Provins
Segons l'Armorial général de France, s XVIII
Bibliothèque nationale de France
El monestir cistercenc femení de
Mont-Notre-Dame fou fundat el 1230 a les rodalies de Provins, es va
posar sota la tutela de l’abadia de Preuilly
(Sena i Marne). El 1358, durant la guerra dels Cent Anys, va
quedar molt afectat i la seva comunitat es va dispersar, el 1379 era
propietat de Preully però el lloc estava en ruïnes. El 1648 es va
recuperar amb una nova comunitat però el seu recorregut fou curt i
es va suprimir definitivament el 1751, convertint-se en una
explotació agrícola coneguda encara com Filles-Dieu.
|
|
|
Saint-Père de Melun
Gravat núm. 135 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Tradicionalment hom considera que
aquesta abadia fou fundada en el segle VI i que es va perdre
posteriorment a causa de les invasions normandes. La primera
notícia documentada parla de la seva reconstrucció el 991. El 1159
es consagrava la seva església però tot plegat va quedar
pràcticament destruït a causa de les guerres dels Cent Anys i de
Religió, aquesta darrera destrucció va tenir lloc el 1590. El 1644
hi va arribar la congregació de Saint-Maur que la va reconstruir
totalment. Suprimida amb la Revolució, les seves dependències foren
utilitzades com a seu de l’Arxiu del Departament de Sena i Marne i
actualment són ocupades per l’Hôtel del Département.
|
Saint-Père de Melun
|
Saint-Père de Melun |
|
|
|
Saint-Sauveur de Melun
Sobre una església de fundació antiga
es va establir un priorat de canonges agustinians primer vinculat a
Saint-Victor de París i des del 1170 a
l’abadia de Saint-Séverin de Château-Landon (Sena i Marne).
Secularitzat el 1690 i poc després desafectat.
Saint-Sauveur de Melun. Claustre
Dibuix publicat a Notice historique et archeologique sur le
prieuré Saint-Sauveur, de Melun
Saint-Sauveur de Melun
Restes del claustre
Postal antiga, col·lecció particular
|
|
|
Saint-Faron de Meaux
Gravat núm. 59 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Monestir fundat en el segle VII per
sant Faró, bisbe de Meaux, dedicat a la Sainte-Croix fou ocupat per
monjos de l’abadia de Luxeuil (Alt
Saona) seguidors dels costums de
sant Columbà.
Més endavant va canviar la seva advocació per la de sant Faró. Molt
afectat per les guerres de Religió fou restaurat a partir del 1615
amb l’arribada de la congregació de Saint-Maur. Tancat amb la
Revolució, el lloc fou ocupat per un hospital.
|
|
|
Saint-Pierre de Rebais
Gravat núm. 60 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Monestir fundat el 636 per sant Audoè
(Ouen, c600-684) que més endavant esdevindria bisbe de Rouen. Era
una casa seguidora dels costums de
sant Columbà.
Al segle XVII, després de les guerres, es trobava en plena
decadència i hi va arribar la congregació de Saint-Maur, però
malgrat els esforços el 1776 es va convertir en escola militar.
Pràcticament ha desaparegut.
|
|
|
Abadia de Cercanceaux
Fotografia de Thor19, a Wikimedia
Monestir cistercenc fundat el 1181 pel
mariscal de França Henri I de Mez amb la intervenció de l’abadia de
la Cour-Dieu (Loiret) que hi va enviar la primera comunitat. Després
de passar per les guerres dels Cent Anys i de Religió, fou suprimit
amb la Revolució, el 1791. Encara es conserven algunes estructures
de les dependències monàstiques.
Filiació de Cercanceaux
Segons l'Originum Cisterciensium
(L.
Janauschek, 1877) |
|
|
Abadia de Cîteaux
(Costa d'Or) |
 |
|
Abadia de la Cour-Dieu (Loiret) / 1119 |
|
|
|
Abadia
de Cercanceaux / 1181 |
|
|
|
|
Abadia de Jouy
Fotografia de Grefeuille, a Wikimedia
Monestir cistercenc fundat per Teobald
II de Xampanya el 1124 amb monjos de l’abadia
de Pontigny (Yonne). La seva església fou consagrada el 1220 pel
bisbe de Sens. Tancada amb la Revolució, malgrat els enderrocs
encara es conserven alguns elements d’aquesta casa.
Filiació de Jouy
Segons l'Originum Cisterciensium
(L.
Janauschek, 1877) |
|
|
Abadia de Pontigny
(Yonne) |
|
|
|
Abadia
de Jouy / 1124 |
|
|
Abadia de Bonlieu (Gironda) / 1141
Abadia de la Noë (Eure)
/ 1145
Abadia de Pontaut (Landes) / 1151
Abadia de Sellières (Aube) / 1168 |
|
|
|
|
Abadia de Barbeau
Il·lustració d'Antiquités nationales, ou, recueil de monumens...
(1791)
Monestir cistercenc aixecat a la riba
del Sena per voluntat de Lluís VII de França que s’hi va fer
enterrar. Suprimit amb la Revolució, ara l'abadia pràcticament ha
desaparegut.
|
|
