L’origen d’aquesta abadia es troba en una antiga fundació del monjo irlandès sant Furseu (o Fursy, mort el 650) efectuada després d’impulsar altres monestirs a Irlanda i Anglaterra. La fundació de Lagny es va portar a terme al voltant de l’any 644 gràcies a la intervenció d’Erquinoald, majordom de palau de Nèustria en època de Clodoveu II (639-657). Aquella primera casa es va perdre a causa de les invasions dels vikings quan la comunitat es va veure obligada a refugiar-se, primer a l’abadia de Saint-Maur-des-Fossés (Val-de-Marne) i després a Lió. La restauració va arribar al voltant de l’any 1000 gràcies a la intervenció de comte Heribert III de Vermandois i el seu fill Étienne I. Robert II el Pietós (996-1031) va aportar diverses relíquies a la casa. Diu la tradició que el 1078 l’abat Arnould va portar d’Itàlia les relíquies del seu germà Teobald (sant Teobald de Provins, mort el 1065) que va dipositar a Saint-Germain d’Auxerre (Yonne) i a Lagny.

Abadia de Saint-Pierre de Lagny

Abadia de Saint-Pierre de Lagny

Malgrat patir diferents incendis, durant el segle XII el monestir va gaudir d’un època de prosperitat, sobretot gràcies a les fires que es celebraven a la vila que van afavorir notablement la situació econòmica de la casa, el que li va permetre la reconstrucció de l’església en diverses etapes que es van allargar fins el segle XIII, aquella vitalitat es va veure frenada a causa de la guerra dels Cent Anys (s XV) i encara més endavant amb les guerres de Religió (s XVI). A finals del segle XV va passar a tenir abats comendataris, el primer dels quals fou Urbano Fieschi (també bisbe de Frejús, mort el 1485). El 1641 l’abadia es va incorporar a la congregació de Saint-Maur que la va conduir fins la Revolució. El lloc fou venut el 1802 dedicant-lo a altres activitats, l’església és ara la parroquial, amb l’advocació de Notre-Dame-des-Ardents.

Abadia de Saint-Pierre de Lagny