Monestirs
Monestirs de
l'Illa de França
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Abbaye Saint-Pierre de Lagny / Latiniacum / Notre-Dame-des-Ardents
< anterior Inici França Illa de França Sena i Marne següent >
castellano
cercador contacte facebook

Sena i Marne

L’origen d’aquesta abadia es troba en una antiga fundació del monjo irlandès sant Furseu (o Fursy, mort el 650) efectuada després d’impulsar altres monestirs a Irlanda i Anglaterra. La fundació de Lagny es va portar a terme al voltant de l’any 644 gràcies a la intervenció d’Erquinoald, majordom de palau de Nèustria en època de Clodoveu II (639-657). Aquella primera casa es va perdre a causa de les invasions dels vikings quan la comunitat es va veure obligada a refugiar-se, primer a l’abadia de Saint-Maur-des-Fossés (Val-de-Marne) i després a Lió. La restauració va arribar al voltant de l’any 1000 gràcies a la intervenció de comte Heribert III de Vermandois i el seu fill Étienne I. Robert II el Pietós (996-1031) va aportar diverses relíquies a la casa. Diu la tradició que el 1078 l’abat Arnould va portar d’Itàlia les relíquies del seu germà Teobald (sant Teobald de Provins, mort el 1065) que va dipositar a Saint-Germain d’Auxerre (Yonne) i a Lagny.

Saint-Pierre de Lagny
Església de l'abadia de Saint-Pierre de Lagny
Ara Notre-Dame-des-Ardents


Benedictins

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny


Sant Furseu

Furseu era natural d’Irlanda, de família noble, germà de sant Foilà de Fosses i de sant Ultà. Es va formar al monestir de Clonfert (Irlanda) però després es va retirar al de Rathmat (Irlanda) on es va reunir amb els seus germans, Foilà i Ultà. Després d’exercir com a monjo itinerant, cap el 630 es va embarcar amb els seus germans cap Anglaterra on van fundar el monestir de Cnobheresburg (Norfolk), deixant a Foilà al front del monestir mentre ell i Ultà es van retirar per practicar l’eremitisme. A causa de la inestabilitat de la regió, entre els anys 640 i 644 van desplaçar-se fins el continent, després d’un viatge a Roma va arribar al regne de Nèustria on Clodoveu II (639-657) i el seu majordom de palau Erquinoald li van facilitar la fundació del monestir de Saint-Pierre de Lagny i encara el de Mont-Saint-Quentin (Somme) al front del qual es va posar Ultà. Furseu va morir el 650 quan estava de camí a Anglaterra.

Saint-Pierre de Lagny
Sant Furseu
Il·lustració de La llegenda àuria
Bibliothèque nationale de France

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Vitrall amb sant Furseu, el fundador


Malgrat patir diferents incendis, durant el segle XII el monestir va gaudir d’un època de prosperitat, sobretot gràcies a les fires que es celebraven a la vila que van afavorir notablement la situació econòmica de la casa, el que li va permetre la reconstrucció de l’església en diverses etapes que es van allargar fins el segle XIII, aquella vitalitat es va veure frenada a causa de la guerra dels Cent Anys (s XV) i encara més endavant amb les guerres de Religió (s XVI). A finals del segle XV va passar a tenir abats comendataris, el primer dels quals fou Urbano Fieschi (també bisbe de Frejús, mort el 1485). El 1641 l’abadia es va incorporar a la congregació de Saint-Maur que la va conduir fins la Revolució. El lloc fou venut el 1802 dedicant-lo a altres activitats, l’església és ara la parroquial, amb l’advocació de Notre-Dame-des-Ardents.

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny


Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny

Monasticon Gallicanum
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Gravat núm. 67 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny


Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Restes d'un antic portal (c1050)

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Restes d'un antic portal (c1050)
Somni dels Reis Mags

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Restes d'un antic portal (c1050)


Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Claustre

Saint-Pierre de Lagny
Abadia de Saint-Pierre de Lagny
Claustre

Saint-Pierre de Lagny
Escut de l'abadia de Lagny
Segons l'Armorial général de France, s XVIII
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- BEAUNIER, Charles (1905). La France monàstiques. Recueil històriques des Archevêchés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BONET-MAURY, Gaston (1903). Saint Colomban et la fondation des monastères irlandais en Brie au VIIe siècle. Revue Historique. Vol. 83. París: Alcan
- BROUETTE, É. (1981). Fursy. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 19. París: Letouzey
- CHANGY, Dom (1876-77). L'Abbaye Royale de Saint-Pierre de Lagny. Revue de Champagne et de Brie. Vols. 1 i 2. París: H. Menu
- FISQUET, Honoré (1864-1873). La France pontificale (Gallia christiana), histoire chronologique et biographique des archevêques et évêques de tous les diocèses de France. París, Vol. 2. París: E. Repos
 


- FRIART, Norbert (1913). Histoire de saint Fursy et de ses deux frères, saint Feuillien, évéque et martyr et saint Ultain. Lille: Desclée
- GUÉRIN, Paul (1888). S. Fursy, abbé de Lagny, patron de Péronne. Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- GUÉRIN, Paul (1888). Saint Thibaut de Provins, de l’ordre des camaldules, prêtre et ermite en Italie. Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 7. París: Bloud et Barral
- LEBEUF, Jean (1883). Histoire de la ville et de tout le diocèse de Paris. Vol. 4. París: Féchoz
- MICHIELS, g. (2007). Lagny. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 29. París: Letouzey
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 7. París: T. Regia


Situació:

L'abadia de Lagny està situada a Lagny-sur-Marne (Sena i Marne) a llevant de París

 
Baldiri B. - Gener de 2019