Aquest monestir fou fundat entre els anys 630 i 634 pel venerable Adó, germà de sant Audoè bisbe de Rouen, es tractava d’un monestir doble, amb una comunitat femenina i una altra masculina. Adó va fer venir la seva cosina Telchilda, que va posar al front del monestir femení. Degué tenir un desenvolupament ràpid perquè el 658 va enviar la monja Etheria com primera abadessa de Notre-Dame de Soissons (Aisne) i cap el 660 va facilitar una comunitat de monges a l’abadia de Chelles (Sena i Marne) encapçalada per l’abadessa Bertile. Inicialment devia ser una casa seguidora dels costums de sant Columbà (c540-615). A més de les dependències monàstiques per les dues comunitats, el recinte monàstic disposava de tres esglésies: la de Notre-Dame per les monges, la de Saint-Pierre per la masculina (a partir del segle VIII ocupada per la comunitat de clergues i més endavant dedicada al servei parroquial) i la Saint-Paul i Saint-Martin com església funerària, de la que es conserven les criptes de Saint-Ebrégésile i Saint-Paul, amb enterraments de diversos personatges de l’època.

Abadia de Jouarre

Abadia de Jouarre

Al segle VIII la casa passava per un període de relaxament dels costums a més de ser víctima de les interferències del poder reial. La comunitat monàstica masculina va ser substituïda per una de clergues que tenien cura del servei a les monges i que restava sota l’autoritat de l’abadessa. El 1427, durant la guerra dels Cent Anys, l’església antiga va quedar destruïda i es va haver d’aixecar de nou, també la van afectar les guerres de Religió, el 1572 l’abadessa va afegir al protestantisme i va fugir. A començament del segle XVII es va recuperar, tant pel que fa a la regularitat com també en el vessant econòmic, el que li va permetre arribar a l’època revolucionària amb una comunitat de cinquanta monges, que fou suprimida.

Amb la Revolució l’església monàstica que havia estat reconstruïda a l’època romànica i després al segle XVII fou enderrocada el 1792. El 1821 algunes de les antigues monges van poder tornar i comprar part dels béns expropiats i el 1837 fou designada la primera abadessa de la nova etapa de restauració de la vida monàstica. El 1860 es va edificar una nova església, però el 1903 les monges van haver d’abandonar el lloc que durant la Primera Guerra Mundial va esdevenir un hospital militar. La comunitat monàstica es va recuperar novament el 1919. De l’antiga abadia es conserva la torre medieval adossada a l’església reconstruïda, les dependències del segle XVIII, l’església de Saint-Pierre (s XV-XVI) a més de les criptes antigues sota la desapareguda església funerària.

Abadia de Jouarre
L'església actual (s XIX)

Abadia de Jouarre
El claustre

Abadia de Jouarre
Torre medieval adossada a l'església