|
El bisbe
Drausinus (Drausius, Drausin) de Soissons (?-674) va
fundar dos monestirs dins de la seva diòcesi, el de
Saint-Pierre de Rethondes (Oise) i pels volts del 658
aquesta casa de monges benedictines de Notre-Dame de
Soissons, gràcies al suport d’Ebroí (?-681) i la seva
esposa. Ebroí era majordom de palau des de l’època de
Clotari III (657–673), càrrec de màxima importància a la
cort merovíngia. Primitivament el monestir estava situat
en un lloc apartat del centre, a l’altre costat de
l’Aisne, però molt aviat i a causa de la inconveniència
del lloc, es va traslladar a l’interior de la vila. La
primera abadessa fou Etheria, procedent del
monestir de
Jouarre (Sena i Marne). El 664 es va consagrar la nova
església. El 674 va morir el bisbe Drausinus i el seu
cos fou traslladat a l’església del monestir i dipositat
en un antic sepulcre, ara conservat al Louvre.
L’atribució de miracles va fer que sigui considerat
sant. |
|
|
La casa va estar protegida per la monarquia (merovíngia i després la
carolíngia) i pels senyors locals, pel que aviat es va convertir en
un dels monestirs més rics del regne, hom diu que va arribar a tenir
una comunitat de 216 monges a les que cal afegir el personal de
servei que faria pujar la xifra més enllà de 400 persones. En època
de Carlemany, la casa va estar sota la direcció de la seva germana
Gisela, que també fou abadessa de Chelles (Sena i Marne). La
nombrosa comunitat va gaudir de privilegis especials, com ara el
d’elecció d’abadessa i l’exempció episcopal, entre altres. Dins del
recinte monàstic es van aixecar tres esglésies, la pròpia església
de la comunitat i, a més, la de Saint-Pierre destinada als clergues
que la servien i la de Sainte-Geneviève. Després de patir de les
inestabilitats polítiques de l’època, durant el segle XII es va
refer el conjunt d’edificis monàstics, entre els quals, l’església.
El 1518 fou reformada introduint monges de Fontevraud, poc després
patiria els efectes de les guerres de Religió, tot i que no de
manera directa. La casa es mantindria activa fins la Revolució, quan
es va suprimir. En el lloc de l’abadia només es conserva una part
d’un mur de l’església de Notre-Dame i la façana i part de la nau de
l’església de Saint-Pierre, d’estructura medieval. |
Restes de l'església de
Notre-Dame de Soissons |
