Anys després, santa Clotilde (la reina franca, esposa de Clodoveu), va bastir sobre aquell enterrament una gran basílica (segle VI). Hi ha constància que aquella basílica estava servida per una comunitat de clergues (segle VI o VII). Després s’imposà una regla monàstica a la comunitat, de la que es tenen referències disperses. Al segle VIII la presència de monjos al lloc ja és ben documentada.

La catedral d'Auxerre i Saint Germain

Aquella abadia es va desenvolupar molt ràpidament i al segle VIII va deixar de dependre del poder episcopal per vincular-se molt especialment amb els reis francs, que exercien sobre l’establiment una forta influència, de la que es va beneficiar econòmicament, esdevenint propietari d’un ampli patrimoni.
 

Saint Germain

Saint Germain d’Auxerre representat a
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Interior de l'església

En els segles següents es van succeir una llarga sèrie d’obres de construcció que afectaren tant a l’església com a les altres dependències monàstiques. El 1567 el centre va patir els efectes destructius del pas dels protestants durant les Guerres de Religió i fou llavors que es van perdre les relíquies de sant Germà. El 1629, la congregació de Saint-Maur es va fer càrrec de l’abadia que es trobava en decadència, fet molt habitual en els centres monàstics d’aquella època.

Interior

Interior

Interior

Interior

Deambulatori

El conjunt arquitectònic que encara es conserva és el resultat d’una llarga sèrie d’intervencions fetes des de la primera basílica de Clotilde (segle VI). Començant amb l’afegit un atri durant els segles VII i VIII. Al segle IX es va fer una transformació radical amb l’afegit d’una rotonda més enllà del presbiteri i la refecció total d’aquest sector. Al segle XI es va refer totalment l’església, passant d’una planta basilical simple a una de cinc naus, amb transsepte i conservant l’espai de l’atri, però integrat a l’església.

Capella absidal

Capella absidal

Durant aquestes èpoques devien existir altres dependències monàstiques, però les primeres de les que hom té constància són del segle XII, amb la sagristia, sala capitular i biblioteca; a més d’una torre campanar. A ran d’un incendi, a partir del 1277 es reféu l’església amb el resultat actual, també és d’aquesta època el celler. En l’època de la congregació de Saint-Maur es van aixecar les darreres construccions, bàsicament el claustre actual i la casa de l’abat.

Portada

Vitrall

Claustre

Claustre

Sala capitular

Sala capitular

Sala capitular

Palau abacial