Anys després, santa Clotilde (la
reina franca, esposa de Clodoveu), va bastir sobre aquell
enterrament una gran basílica (segle VI). Hi ha constància que
aquella basílica estava servida per una comunitat de clergues (segle
VI o VII). Després s’imposà una regla monàstica a la comunitat, de
la que es tenen referències disperses. Al segle VIII la presència de
monjos al lloc ja és ben documentada. |
La catedral d'Auxerre
i Saint Germain |
|
Aquella abadia es va desenvolupar
molt ràpidament i al segle VIII va deixar de dependre del poder
episcopal per vincular-se molt especialment amb els reis francs, que
exercien sobre l’establiment una forta influència, de la que es va
beneficiar econòmicament, esdevenint propietari d’un ampli
patrimoni.
|
Saint Germain |
Saint Germain d’Auxerre representat
a
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France |
Interior de l'església |
|
En els segles següents es van
succeir una llarga sèrie d’obres de construcció que afectaren tant a
l’església com a les altres dependències monàstiques. El 1567 el
centre va patir els efectes destructius del pas dels protestants
durant les Guerres de Religió i fou llavors que es van perdre les
relíquies de sant Germà. El 1629, la congregació de Saint-Maur es va
fer càrrec de l’abadia que es trobava en decadència, fet molt
habitual en els centres monàstics d’aquella època. |
Interior |
Interior |
|
Interior |
Interior |
Deambulatori |
|
El conjunt arquitectònic que
encara es conserva és el resultat d’una llarga sèrie d’intervencions
fetes des de la primera basílica de Clotilde (segle VI). Començant
amb l’afegit un atri durant els segles VII i VIII. Al segle IX es va
fer una transformació radical amb l’afegit d’una rotonda més enllà
del presbiteri i la refecció total d’aquest sector. Al segle XI es
va refer totalment l’església, passant d’una planta basilical simple
a una de cinc naus, amb transsepte i conservant l’espai de l’atri,
però integrat a l’església. |
Capella absidal |
Capella absidal |
|
Durant aquestes èpoques devien
existir altres dependències monàstiques, però les primeres de les
que hom té constància són del segle XII, amb la sagristia, sala
capitular i biblioteca; a més d’una torre campanar. A ran d’un
incendi, a partir del 1277 es reféu l’església amb el resultat
actual, també és d’aquesta època el celler. En l’època de la
congregació de Saint-Maur es van aixecar les darreres construccions,
bàsicament el claustre actual i la casa de l’abat. |
Portada |
Vitrall |
|
Claustre |
Claustre |
Sala capitular |
|
Sala capitular |
Sala capitular |
Palau abacial |
|