Molt aviat va començar una àmplia
sèrie de fundacions portades a terme des de Pontigny: Bouras (Nièvre),
Cadonh (o Cadouin, Dordonya), Fontainejean (Loiret), Jouy (Sena i
Marne), entre moltes altres. La comunitat disposava d’una església,
o millor, oratori, dedicat a sant Esteve des dels seus començaments.
A cavall dels segles XII i XIII es va aixecar la capella de Sant
Tomàs, dedicada a Thomas Becket, que havia viscut durant uns anys
(entre el 1164 i 1166) refugiat a Pontigny i que va morir assassinat
el 1170 a Canterbury. Tradicionalment hom situa l’inici de la
construcció de la gran església abacial de Pontigny a mitjan del
segle XII, una època de prosperitat pel centre monàstic. Entre el
1185 i 1206 es portaren a terme importants obres de construcció en
aquesta nova església, que van modificar especialment la capçalera. |
Finestral del nàrtex |
L'església |
El 1240 va arribar a Pontigny,
refugiat, un tercer bisbe anglès (després de Thomas Becket i Stephen
Langton), Edmund Rich (sant Edme, o Edmon), que va morir aquell
mateix any i fou enterrat i venerat a Pontigny. |
Rerecor |
Voltes |
La vida monàstica del centre va
continuar la seva activitat fins que va entrar en decadència pels
efectes de la situació general del cister i l’apogeu dels nous ordes
monàstics. Al segle XVI començà a tenir abats comendataris i a la
mateixa època a patir les destruccions de les Guerres de Religió.
Amb la Revolució, a finals del segle XVIII, la comunitat es dispersà
i part dels edificis entraren en ruïna. L’església es va salvar
gràcies a la popularitat de la devoció a sant Edmon i el 1801 va
esdevenir parroquial. El que quedava de les altres dependències
monàstiques s’ha utilitzat per a diverses finalitats fins
l’actualitat. |
L'orgue |
Reixa del cor |